El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha assegurat que “ durant els últims any hi ha hagut un increment de l’ocupació i en el conjunt de la comarca i dels municipis i això ha significat que hi ha menys persones a l’atur. Però el que també veiem, i els indicadors ens ho demostren, és que s’ha precaritzat molt les condicions laborals d’aquests treballadors. Un dels factors que està precaritzant la generació d’ocupació és la que fa referència a als salaris que s’estan pagant. Des de les administracions entenem que hem de ser exemplars i que per tant no hem de fomentar un model de recuperació econòmica que estigui basat en la devaluació salarial dels treballadors i treballadores i que hem de ser capaços de poder fixar unes condicions laborals i econòmiques que almenys puguin assegurar la subsistència dels treballadors i treballadores”.
Gimenez també ha explicat que “la proposta que es fa des del Consell Comarcal, i que ha estat assumida pel conjunt d’alcaldes i alcaldesses de la comarca i pel conjunt d’ajuntaments és que en les licitacions que es facin s’incorpori una clàusula que significa que en les condicions especials d’execució del contracte s’incorpori que cap treballador o treballadora que estigui treballant directa o indirectament a l’administració pública estigui cobrant menys d’aquests 1.071 euros, per 14 pagues, que estableix el Salari Mínim Comarcal”.
ESTUDI SOBRE ELS SALARIS A LA COMARCA
L’estudi apunta que el salari mitjà al Vallès Occidental va ser de 27.020 euros bruts l’any 2016, un 6% superior al de Catalunya. La retribució mediana va ser de 22.483 euros bruts, al voltant de 4.500 inferior a la mitjana. També és destacable la dada que apunta que el 10% dels treballadors percep un salari inferior de 7.749 euros l’any.
L’estudi també apunta que els guanys salarials dels homes són superiors als de les dones. A la comarca, el salari mitjà dels homes va ser de 31.112 euros l’any 2016 i el de les dones, de 22.770 euros. Per tant, el sou mitjà de les dones és un 26’8% inferior. La bretxa salarial de gènere es produeix en tots els àmbits territorials i varia en funció de les característiques dels treballadors i treballadores, el lloc de treball i el tipus de relació laboral.
També es produeix una bretxa intergeneracional: els i les assalariades amb edats més avançades assoleixen retribucions més elevades. És destacable que el sou mitjà dels menors de 35 anys va ser inferior en un 32% a la mitjana comarcal.
L’estudi reflexa que el salari anual creix a mesura que augmenta el nivell d’estudis i que el sou mitjà de les persones assalariades amb més formació duplica el 2016 el dels menys formats. Val a dir que els treballadors i treballadores amb menys formació tenien el 2016 una remuneració inferior en un 29% al salari mitjà de la comarca i que, per contra, la remuneració de les persones treballadores amb estudis superiors va ser un 53% superior a la mitjana comarcal.
Per sectors d’activitat cal destacar el paper de la Indústria, que és el sector amb el nivell retributiu més alt a la comarca: un 15% per sobre de la mitjana.
El tipus de contracte també aporta dades d’interès i és determinant del nivell retributiu. El 2016 els treballadors i treballadores amb contractes temporals tenien una retribució un 39’5% inferior a la mitjana comarcal. Així, mateix, el tipus de jornada (parcial o completa) també genera diferències en el salari: la retribució mitjana de les persones assalariades a jornada parcial no superava el 2016 els 14.000 euros bruts anuals.
SALARI MÍNIM COMARCAL
La sessió “Salaris de ciutat: impacte i aplicació” per tal de fer visible la problemàtica dels treballadors i treballadores pobres, ha aprofundit en el debat sobre els salaris de ciutat. Durant la sessió s’han presentat experiències de l’administració local per incidir en els salaris, com la proposta del Vallès Occidental sobre el Salari Mínim Comarcal, que ja s’aplica en contractacions del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Des del Consell Comarcal s’està treballant en el desenvolupament del projecte estratègic “Salari Mínim Comarcal”, establert en 15.000€ bruts a l’any (1.071€ mensuals en 14 pagues), que té com a objectius fer de l’administració local del Vallès Occidental un motor i referència de l’aplicació del Salari Mínim Comarcal, així com incorporar el màxim de sectors socials i productius en la seva l’aplicació en el marc de les polítiques de responsabilitat social corporativa.
Els sindicats CCOO i UGT i el Consell Comarcal del Vallès Occidental han acordat la creació d’un Observatori de seguiment de la qualitat de la contractació pública. Aquest Observatori comptarà amb la participació de la Federació d’Empleats i Empleades dels Serveis Públics de UGT i de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO i tindrà entre els seus objectius prioritaris analitzar l’impacte i extensió de la proposta del Salari Mínim Comarcal i la seva aplicació en els principals sectors que presten serveis a l’administració pública, així com també fer seguiment de les clàusules socials.
El Salari Mínim Comarcal és una les principals línies d’actuació estratègica impulsades pel Consell Comarcal fruit de l’acord “Per un canvi de model en la lluita contra la pobresa i la desigualtat” aprovat pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental el passat mes de juny. Els primers serveis públics comarcals on s’ha incorporat aquest llindar han estat el Servei d’Atenció Domiciliaria, el servei de Transport Escolar i el servei de Control d’Accessos de la seu comarcal.
