Aquests desequilibris s’accentuen si posem el focus en l’edat o de la nacionalitat.D’aquesta manera, i d’acord amb les dades de l’informe, les dones representen al voltant del 58% de la població desocupada de la comarca. Però si ho analitzem en funció de l’edat, observem que el 39% de les persones aturades de menys de 20 anys són dones; en canvi, a mesura que avança l’edat aquesta proporció s’incrementa, arribant al 58% de dones desocupades en el cas de la franja de 40 a 59 anys i al 62% en el grup de més de 60 anys.
Quant a les desigualtats salarials, encara que s’ha produït una reducció en la diferència de sou entre dones i homes, la bretxa se situa actualment en el 18%, és a dir, la població assalariada masculina de la comarca té un salari de gairebé 6.000 euros anuals més que la femenina. Tanmateix, l’escletxa varia amb l’edat, sent molt més acusada entre les dones d’edat avançada que entre les dones més joves. En efecte, les dones més grans de 54 anys de la comarca guanyen un 30% menys que els homes de la mateixa edat; les dones d’entre 35 i 54 anys, un 19% menys; per últim, en el cas de les joves menors de 35 anys, la diferència s’escurça al 2%.
La desigualtat entre dones i homes en edats avançades també es pot observar en el desequilibri de les pensions contributives. L’únic tipus que el col·lectiu femení té un import superior al masculí és el de viudetat, ja que és la contribució dels marits la que es té en compte pel càlcul. En les pensions per jubilació, la bretxa arriba al 41%, amb una diferència mensual d’aproximadament 700 euros. Aquest desequilibri és major quan s’ha treballat per compte d’altri que en el treball autònom, amb gairebé 800 euros al mes de diferència entre sexes.
En relació amb la nacionalitat, l’informe posa en relleu no només la bretxa salarial entre les dones i els homes sinó també entre les dones amb nacionalitat espanyola i estrangera, ja que les espanyoles tenen un sou un 20% més elevat que les estrangeres (en valors absoluts significa una diferència de gairebé 5.500 euros anuals). Aquest fet s’observa en altres dimensions, com ara en la proporció de dones que es troben en situació de risc de pobresa: el 41% de les dones amb nacionalitat estrangera estan en risc de pobresa, més de 30 punts per sobre de la població femenina espanyola (11%).
Un mercat de treball segregat sectorialment i més precari
Una altra manifestació de les desigualtats relacionada amb del mercat laboral és la segregació horitzontal que, a gran trets, fa referència a la concentració de les dones (i homes) en determinats sectors d’activitat. Tot i que la major part de les persones afiliades a la comarca ho estan en el sector serveis, per a les dones representa el 90% de les afiliacions, mentre que pels homes el 68%. Per contra, la població afiliada masculina té un major pes a la indústria i a la construcció, amb aproximadament 10 punts més que la femenina en ambdós sectors.
Aquestes diferències ja es poden detectar abans de la incorporació al mercat laboral en la distribució per sexe en els diferents branques en els estudis postobligatoris.D’aquesta manera, tant a batxillerat, com a les universitats i als cicles formatius, aquells ensenyaments que estan relacionats amb els coneixements d’STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) tenen una menor proporció de matrícules de dones.
Tot i que homes i dones es veuen clarament afectats per la precarietat laboral, les dones són més vulnerables davant d’aquest fenomen que es caracteritza, a grans trets, per la baixes remuneracions, la menor intensitat en hores de treball o la inestabilitat laboral.
Així, l’informe mostra que el col·lectiu femení a la comarca té un major pes en la contractació temporal: el 65% del total de contractes signats per dones són temporals vers el 56% del contractes dels homes. També en la major extensió del treball a temps parcial tenint en compte que el 39% dels contractes del col·lectiu femení són amb jornada parcial, xifra 15 punts per sobre de la masculina.
