Les actuals projeccions, en l’escenari mitjà (el més probable) preveuen que la població del Vallès Occidental augmentarà en 44.778 habitants i superarà el milió d’habitants el 2030 (1.004.811) i en deu anys, cap al 2035, arribarà a 1.019.334 habitants. En termes relatius, la població de la comarca s’incrementarà un 4,7% entre 2024 i 2030, com a resultat del creixement migratori ja que el natural serà negatiu.
El Vallès Occidental seguirà la tendència general de les comarques barcelonines, en què el Garraf liderarà el creixement de la població (+13,1%, entre 2024 i 2035), seguit de l’Alt Penedès (+11,5%) i Osona (+11,7%), mentre que el Maresme, el Lluçanès, el Baix Llobregat i el Barcelonès tindran percentatges menys intensos. A mig termini, cap al 2030, el ritme de creixement de la comarca serà d’un 0,76% anual, per sota de la mitjana catalana (+0,85%) i comarques com el Garraf (+1,56%), l’Alt Penedès (+1,30%), Osona (+1,26%), l’Anoia (+1,24%) i el Moianès (+1,14%), però lleugerament superior al d’altres comarques properes com el Vallès Oriental (+0,74%), el Maresme (+0,74%) i el Baix Llobregat (+0,63%).
Una estructura de la població marcada per l’envelliment demogràfic
A 2024, l’estructura demogràfica de la comarca reflecteix un envelliment progressiu, amb una base cada cop més estreta i una part superior que s’eixampla a causa del descens de la fecunditat i a l’augment de l’esperança de vida. La població en edat activa (16-64 anys) representa el 65,9% del conjunt. Hi ha un equilibri entre sexes a la mitjana edat, però a partir dels 70-74 anys les dones superen els homes (54,6% versus 45,4%).
Pel que fa a Catalunya, l’estructura demogràfica mostra una distribució similar a la de la comarca. La població en edat activa representa el 65,6% del total, mentre que els menors de 15 anys suposen el 14,9% i els majors de 65 anys, el 19,5%. Per al 2030, la població haurà augmentat un 5,2%, i per al 2035, un 7,2%, assolint els 8.585.260 habitants.
Pel que fa als grans grups d’edat, el 2030 la població activa continuarà sent el grup majoritari, però amb una reducció dels menors de 15 anys fins al 13,7% (-2,5 punts percentuals) i un augment dels majors de 65 anys fins al 20,1% (+2,2 punts percentuals). La tendència es consolidarà el 2035, amb una població infantil del 12,8% i una població gran que arribarà al 22,5%. La franja amb més població es desplaçarà cap als 50-59 anys (16,4% del total), i el 2035, als 55-65 anys (15,6%).
A escala catalana, la tendència segueix la mateixa línia. En cinc anys, els menors de 15 anys representaran només el 13,0% del total, mentre que els majors de 65 anys augmentaran fins al 21,2%. La població en edat activa pràcticament es mantindrà (65,9%). El 2035, els menors de 15 anys disminuiran fins al 12,4% (-2,9%), mentre que els majors de 65 anys arribaran al 23,2% (+11,6%), a causa de la incorporació de persones que anteriorment formaven part de la població activa.
En aquest context, l’índex d’envelliment [1] tindrà un increment progressiu fins a arribar al 146,6% el 2030, i el 2035, al 174,9%. En poc més d’una dècada, el nombre de persones majors de 65 anys per cada 100 joves menors de 16 anys augmentarà de manera significativa. La comarca se situarà per sota de comarques com el Vallès Oriental (194% el 2035), el Baix Llobregat (187,1%) i el Bages (187,4%), amb un envelliment demogràfic més marcat. En canvi, l’Anoia (167,3%), Osona (172,3%) i l’Alt Penedès (171,4%), tindran índex similars. Cal destacar que el Berguedà i el Lluçanès seran les comarques més envellides, així doncs, el Vallès Occidental es mantindrà en una posició intermèdia.
A més a més, l’índex de sobreenvelliment [2] s’aproparà al 19%, la qual cosa significa que, per cada 100 persones majors de 65 anys, 19 en tindran 80 o més. La comarca no destacarà per sobre de la resta de territori de la demarcació de Barcelona, amb índexs que ronden la mateixa xifra. Això no obstant, se situarà tant per sota del Barcelonès (21,1% el 2030 i 22,5% al 2035) com de Catalunya (18,5% i 20,2%).
Per una altra banda, segons l’índex de recanvi de la població en edats actives [3], que mesura la relació entre els joves que s’incorporen al mercat laboral i els que s’apropen a la jubilació, la comarca passaria d’un 94,4% el 2024 al 114,7% el 2030. De cada 100 joves de 15 a 19 anys, hi hauria 114 persones de 60 a 64 anys, la qual cosa evidencia que el nombre de persones a punt de jubilar-se és molt superior al de noves generacions que podrien entrar al mercat laboral. La tendència es manté per al 2035, moment en què l’índex arriba a ser del 146,4%.
Un creixement demogràfic impulsat per les migracions
En els pròxims cinc anys, l’Idescat preveu en l’escenari mitjà 7.352 naixements a la comarca, una xifra un 12% superior a l’actua, en línia amb la tendència de la resta de comarques i de Catalunya, on la natalitat també experimentarà un augment progressiu. Tot i això, el nombre de defuncions seguirà una trajectòria en augment, i es preveu que el 2035 arribi a ser un 17,2% superior a l’actual, en consonància amb la resta de territori.
Aquesta combinació de baixa natalitat i d’envelliment poblacional farà que el creixement natural sigui negatiu tant el 2030 com el 2035 (-556 i -498, respectivament). En aquest context, la migració jugarà un paper clau en el creixement de la població de la comarca així com del territori, amb un guany de 32.496 persones el 2030, i 32.597 el 2035.
