La construcció residencial a la comarca creix més d’un 13% durant el 2022
Les xifres de construcció han estat positives al Vallès Occidental pel que fa al nombre d’habitatges nous. L’any 2022 s’han iniciat 2.087 unitats, 245 més que l’anterior, el que representa un increment del 13,3%. D’aquesta manera, la construcció residencial encadena dos anys consecutius de creixement en el nombre d’habitatges iniciats, amb xifres superiors al 10%. Tot i així, les xifres encara se situen per sota de les assolides al 2019 (-5,6%), abans de la pandèmia, i continuen sent molt inferiors a les de 2008 (-25,5%), a l’inici de la crisi immobiliària.
D’altra banda, en el cas dels habitatges acabats, les xifres del 2022 trenquen amb la tendència ascendent dels darrers anys: al Vallès Occidental s’han finalitzat 1.714 habitatges, un 17,3% menys dels que es van registrar l’any 2021. Tot i el descens, la xifra és força més elevada que la dels anys immediatament anteriors.
L’any 2022 la compravenda d’habitatges continua la tendència alcista, mentre que es produeix un descens en els contractes de lloguer. Augmenta el preu de l’habitatge de compravenda i repunta el de lloguer
L’any 2022 s’han registrat 11.683 transaccions de compravenda, el que representa un 12,3% més que un any abans. El dinamisme dels darrers dos anys permet superar l’impacte de la pandèmia sobre el mercat immobiliari comarcal, assolint un nou màxim en el total de compravendes. Per contra, els contractes de lloguer s’han reduït anualment un 2,1% i encara no s’han arribat a superar les xifres registrades abans de la pandèmia.
El preu de l’habitatge a la comarca ha augmentat tant en el mercat de compravenda com en el de lloguer. En el segment de la compravenda, el preu mitjà ha augmentat un 2,1% i se situa en una mitjana de 2.375 euros el metre quadrat. Des del 2018, el preu de compravenda acumula un increment de quasi el 20%, superior a la mitjana provincial (+16,7%) i catalana (+16,7%).
En el segment de lloguer, el preu mensual repunta un 5% desprès del parèntesi que es va produir l’any 2021 per l’aplicació de la llei de contenció de lloguers, entre d’altres factors. Igual que en la compravenda, des del 2018 el cost del lloguer s’ha encarit prop d’un 20% arribant al seu màxim l’any 2022, amb una mitjana de 764 euros mensuals.
Cal tenir en compte que existeixen diferències importants en els preus de l’habitatge entre els municipis de la comarca. D’aquesta manera, sis municipis tenen un preu de compravenda superior a la mitjana catalana, en concret: Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet. En el cas del lloguer, vuit municipis superen la mitjana catalana encapçalats, de nou, per Sant Cugat del Vallès, seguit de Matadepera, Vacarisses, Ullastrell, Sant Quirze del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Viladecavalls i Cerdanyola del Vallès.
Augmenta l’esforç de les llars a la comarca per poder accedir i mantenir l’habitatge
Els darrers anys el mercat de l’habitatge ha experimentat un increment de preus que ha anat acompanyat d’un encariment dels costos dels subministraments bàsics, principalment de l’energia. Com conclou l’informe, la pujada dels preus, molt superior a la millora de les rendes de les llars, ha empitjorat l’accés i manteniment de l’habitatge, la qual cosa ha derivat en una crisi d’accessibilitat.
En el cas de la comarca es constata que l’esforç teòric d’accés a un habitatge ha crescut de manera sostinguda, fins a situar-se al voltant del 28,8%, d’acord amb les últimes estimacions disponibles. És a dir, les llars del Vallès Occidental han de dedicar prop del 29% dels seus ingressos familiars al pagament de les quotes hipotecàries o del lloguer mensual.
Tot i situar-se per sota de la mitjana catalana, l’índex mostra diferències d’intensitat al nostre territori de tal manera que la càrrega del cost de l’habitatge en propietat supera el 30% de la renda mitjana de les llars en onze municipis, mentre que en el de lloguer aquest llindar és superat en deu.
Com s’apunta al document, cal parar atenció al context actual de pujades dels tipus d’interès hipotecaris, així com dels preus del lloguer, de l’energia i d’altres productes bàsics, que suposen un increment de la vulnerabilitat financera de moltes famílies o de sobrecàrrega per a les llars amb rendes baixes.
Una de les conseqüències de la crisi d’accessibilitat es l’exclusió residencial que té com a màxima expressió els desnonaments. L’any 2022 es van executar un total de 8.574 llançaments judicials a la comarca, tot i romandre en vigor la llei estatal de suspensió del procediment de desnonament. La vulnerabilitat del règim de lloguer també es representa en aquestes dades, atès que el 63,5% dels desnonaments executats durant 2022 van ser per impagament del lloguer. Cal tenir en compte que aquestes xifres no inclouen els anomenats “desnonaments invisibles”, és a dir, pràctiques d’expulsió del pis llogat per pujades desorbitades de la mensualitat o per la no renovació del contracte de forma injustificada.
Continua augmentant la xifra de sol·licitants d’habitatge públic mentre que es redueix amb força la construcció de nous habitatges de protecció oficial
Durant el 2022 es van inscriure 5.927 persones al registre de sol·licitats d’habitatge protegit, màxim històric comarcal, fins arribar a les 14.259, el doble que en 2015. Tanmateix, com mostra l’Observatori, el parc d’habitatge públic a la comarca no disposa dels recursos necessaris per fer front a l’augment de la demanda donat que la construcció d’HPO ha estat molt limitada: tretze municipis no han engegat cap promoció des del 2017 i, d’aquests, sis no n’han iniciat cap des del 2008. A més a més, es tracta d’un parc d’habitatge centrat en el mercat de compravenda ja que només el 29% de l’habitatge protegit és de lloguer i el lloguer social té un paper molt residual.
Davant la crisi d’accessibilitat i la insuficiència del parc públic d’habitatge, resulten claus les ajudes al pagament del lloguer per reduir la sobrecàrrega de les llars, combatre l’emergència residencial i prevenir situacions de desnonaments. En el 2022 aquests ajuts han augmentat anualment un 15% i s’han multiplicat per quatre des del 2012.
