Tot i així, durant el 2n trimestre de l’any –que inclou els mesos de confinament-, les denúncies presentades al Vallès Occidental es van reduir en un 6,8% (-32) respecte del primer trimestre del 2020i en un 9% respecte al 2n trimestre del 2019 (-43). Aquesta disminució del nombre de denúncies segueix el patró de la província de Barcelona (-6,3%) i Catalunya (-6,6%). Al conjunt d’Espanya la disminució ha estat menys intensa (-4,4%). Tot i així es segueix amb una dada d’aproximadament 5 denúncies diàries a la comarca, tancant el segon trimestre amb 437 denúncies presentades.
La consellera de Drets Socials, Miriam Casaramona, ha constatat que “davant noves situacions de nous confinaments volem ajudar les dones a poder demanar ajuda i també recordar la necessitat que el seu entorn social pugui fer una tasca de suport i seguiment”. “Sabem que són situacions en les quals les dones troben més impossibilitat de denunciar i de comunicar el que estan vivint a casa. També sabem que augmenten les hores de convivència amb el presumpte agressor. Per tot plegat, hem de posar totes les eines al nostre abast per facilitar aquesta comunicació”.
La consellera també afegeix que “l’estat de confinament ha provocat un impacte clar en les dones en situació de violència masclista i en els seus fills i filles, especialment aquelles que pateixen situacions de risc. La legislació fa una interpretació limitada de les violències de gènere a l’àmbit de parella heterosexual, quedant circumscrites a l’àmbit domèstic i no té en compte altres tipologies de víctimes, tant del nucli familiar com en l’àmbit social o comunitari. Els infants, les treballadores de l’àmbit domèstic, social i de cures -majoritàriament immigrades-, les dones discapacitades, les dones grans… es troben altament afectades per la pandèmia empitjorant les seves condicions de vida i incrementant el risc de patir assetjament, abusos i altres formes de violències masclistes”.
El confinament, obliga les dones afectades per aquestes situacions a allunyar-se de les xarxes de suport i de cures extrainstitucionals (associacions, veïnes, amistats…) a les quals algunes dones han de recórrer. La situació actual posa de relleu la necessitat d’adequar les estratègies polítiques i jurídiques. Al Vallès Occidental s’han incrementat els serveis i les hores d’atenció dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIADs) i s’ha passat de no disposar de cap servei especialitzat a principis d’anys a dos Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIEs) en violències masclistes a la finalització del 2020. Tanmateix, es segueix treballant en la detecció del risc i l’ampliació de la xarxa de detecció i prevenció.
Més d’un 40 % d’ordres de protecció denegades
En el conjunt de la comarca, durant el segon trimestre de 2020 es van registrar 484 delictes, la major part dels quals van ser per lesions lleus (73,6%). De les 82 ordres de protecció iniciades durant el segon trimestre se’n van denegar el 43,9%.
A la comarca, la proporció d’ordres de protecció denegades és inferior que a la província de Barcelona (57,3%) i a Catalunya (50,8%), però notablement superior que al conjunt de l’Estat (28,6%). El nombre d’ordres de protecció iniciades s’ha reduït trimestralment en un 16,3%, registrant la xifra més baixa des del primer trimestre de 2013.
El 47,5% de les resolucions dels procediments judicials van ser per sobreseïment provisional, percentatge similar als àmbits territorials catalans i superior a l’Estat. El 8,4% de les resolucions dels procediments judicials van acabar en sentència condemnatòria, percentatge més elevat que a la província de Barcelona (4,4%) i a Catalunya (6,1%), però inferior que al conjunt d’Espanya (10,8%).
L’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental publica un recull de dades estadístiques judicials trimestrals relacionades amb la violència de gènere a la comarca. L’objectiu de l’informe és facilitar l’accés a les dades de l’activitat judicial sobre violència de gènere als agents i actors del territori implicats en la visibilització i sensibilització d’aquesta problemàtica. També vol contribuir a l’anàlisi de la informació per orientar el disseny i la planificació de les polítiques públiques de prevenció i actuació sobre la violència masclista.
