El matí del dimarts, 14 de gener, s’ha presentat l’adhesió de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) al projecte Recooperem, cuina per compartir. S’ha fet en un acte al campus de Bellaterra, al restaurant de la Facultat de Medicina, amb la participació del rector de la UAB, Javier Lafuente, i del president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Xavier Garcés. També hi han estat presents la directora nacional de Qualitat de l’empresa de restauració Aramark, Rosa Gel; la gerent del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Núria Carrés, i el degà de la Facultat de Medicina de la UAB, Salvador Navarro.
Per al rector de la UAB, “el projecte mostra, una vegada més, que des de la Universitat treballem per generar un canvi social: donarem una segona vida als aliments i generarem que hi hagi persones que se’n beneficiin”. El president del Consell Comarcal, ha explicat que amb la incorporació de la UAB s’està obrint un nou espai de treball amb un col.lectiu com és el jovent: “Ara podem fer aquesta necessària pedagogia sobre el malbaratament alimentari en un àmbit tant important com és la Joventut”, ha dit.
Posteriorment, s’ha visitat la cuina del restaurant de la Facultat de Medicina, des d’on es recullen els àpats sobrants, que s’envasen, s’etiqueten, es congelen i es distribueixen a entitats socials per tal que se’n puguin beneficiar les persones que ho necessitin.
La UAB, primera universitat que participa en el projecte
De mitjana, a Catalunya es perden 35 kg d’aliments per habitant a l’any. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), un terç dels aliments produïts es llencen. A més, el malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8 i el 10 % de les emissions globals d’efecte hivernacle. La Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris (2020) de Catalunya proposa reduir en un 50 % el malbaratament alimentari de cara a l’any 2030.
Aquest projecte de sostenibilitat alimentària té per objectiu la prevenció de pèrdues i el malbaratament alimentaris, la prevenció de residus, la cohesió social i la igualtat a la comarca del Vallès Occidental.
Des de fa dos mesos s’està fent la prova pilot a dos restaurants del campus: el de la plaça Cívica i el de la Facultat de Medicina, tots dos gestionats per l’empresa de restauració Aramark. Una vegada el projecte estigui desplegat als set restaurants del campus de Bellaterra (gestionats, a més de per Aramark, per dues altres empreses de restauració: Grup Soteras i Serunion), la UAB espera recollir i redistribuir a entitats socials un total de 2.520 àpats a l’any i evitar, així, 882 kg de residus orgànics a l’any.
Ara mateix, el projecte Recooperem compta amb la participació de 59 escoles, cinc empreses i un hospital. També hi participen 18 entitats socials. Des de 2015 s’han redistribuït 129.851 àpats i s’ha arribat a gairebé 4.000 famílies beneficiades, cosa que ha evitat generar més de 49.259 kg de residus.
Durant la presentació, es va fer una demostració del circuit que segueixen els àpats sobrants a la cuina de Medicina.
Com funciona el projecte Recooperem
El projecte es gestiona amb una plataforma informàtica que permet recollir les dades de traçabilitat dels aliments des del centre de producció fins a la distribució i el consum final. Incorpora noves tecnologies als centres d’aprofitament i entitats participants, i es crea un circuit digital per recollir informació i dur a terme un control, seguiment i avaluació del procés.
Un cop acabat el servei diari de menjador, el menjar disponible apte per al consum es prepara com a àpats complets en unes carmanyoles facilitades pels ens comarcals. Els aliments cuinats que no s’han servit i que s’han mantingut en condicions higièniques i sanitàries adequades es reparteixen en recipients, i aquests s’etiqueten amb informació rellevant (aliment, quantitat i data de congelació) i es congelen a −18 °C. Tenen una caducitat màxima de dos mesos si es conserven congelats.
A continuació, els àpats es recullen i es reparteixen entre famílies que compleixen determinats requisits, com ara gent gran depenent o que viu sola, o famílies amb pobresa energètica o amb infants a càrrec. Amb aquests àpats es garanteix que les entitats puguin comptar amb aliments cuinats segurs i de qualitat, que completen l’oferta dels aliments bàsics que es recullen habitualment a través dels recaptes, i així es millora l’aportació nutricional i s’evita el malbaratament alimentari.
Una universitat pionera en el malbaratament alimentari
La UAB ha estat pionera en la lluita contra el malbaratament alimentari i ha liderat estudis i publicacions d’aquest àmbit, tant a la Universitat mateixa com a escala regional amb altres administracions. Té el compromís de contribuir a la prevenció del malbaratament alimentari en el marc de la seva política climàtica, que té com a objectiu assolir la neutralitat climàtica l’any 2030. L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) participa en el projecte Educació i sensibilització a escoles sobre el malbaratament alimentari, impulsat pel Hub b30, conjuntament amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental i el Consell Comarcal del Vallès Oriental.
El rànquing QS World University Rankings: Sustainability 2025 situa la UAB com la primera de l’Estat en sostenibilitat i impacte social. D’entre 1.743 institucions analitzades, ocupa la posició 61 del món i la 32a d’Europa. Aquesta classificació mesura l’impacte social i ambiental de les universitats mitjançant tres aspectes: l’impacte ambiental, l’impacte social i la governança. Els resultats de la UAB comparats amb l’edició anterior exposen la millora en la categoria d’impacte ambiental, on s’ha escalat des de la posició 206 a la 49a gràcies al Programa de Política Climàtica i la participació en xarxes internacionals i locals.
