Aquest treball s’emmarca dins de les activitats impulsades per la Comissió mixta d’observació permanent de la pobresa i la desigualtat al Vallès Occidental, mecanisme de cooperació entre els agents públics i privats de la comarca que tenen expertesa i una trajectòria consolidada en aquest camp.
Amb la publicació de l’estudi Desigualtat i pobresa al Vallès Occidental va sorgir la necessitat de millorar la informació disponible sobre els recursos existents destinats a fer front a aquesta problemàtica, així com de posar-la en comú per tal de concentrar esforços. Amb el mapa, per tant, es volia fer un salt endavant oferint, alhora, una visió global de totes les iniciatives de lluita contra la pobresa i la desigualtat que es desenvolupen al territori.
El treball de recerca d’informació s’ha centrat en aquells recursos que cobreixen les necessitats més bàsiques de la població, atès que altres necessites vitals, com les relacionades amb l’educació o la salut, ja són abordades des del sistema públic de protecció social. També s’inclouen els recursos assistencials destinats a cobrir les situacions d’atur, així com les prestacions no contributives i les rendes mínimes d’inserció.
Cal destacar que el procés de recollida de dades ha estat possible gràcies a la col·laboració i el suport dels ajuntaments i entitats socials de la comarca, així com altres administracions públiques supramunicipals.
El Vallès Occidental disposa de 121 recursos per fer front a la pobresa i la desigualtat que, entre les ajudes i les prestacions econòmiques, sumen un total de 174 milions d’euros de despesa l’any
En total s’han identificat 121 recursos amb un cost anual estimat de 174 milions d’euros, que es distribueixen directament entre les persones beneficiàries per a cobrir les seves necessitats més bàsiques. Més del 80% de la despesa (141 milions) correspon a subsidis i prestacions no contributives per desocupació.
Els recursos destinats a cobrir les necessitats d’habitatge i energia representen un 9,8% del total, amb uns 17 milions d’euros l’any. D’aquests, prop del 90% es destinen al pagament de les quotes de lloguer o hipoteca.
Per últim, el cobriment econòmic de les despeses de manutenció és de més de 15 milions d’euros. La partida econòmica més elevada es dedica al programa d’ajuts individuals de menjador escolar amb el 64% del cost.
El finançament dels recursos per combatre la pobresa i la desigualtat
El Mapa també analitza quines són les fonts de finançament de tots els recursos assistencials identificats a la comarca. Així, en l’àmbit de l’habitatge i l’energia, el 78% del finançament correspon a la Generalitat, principalment a través del Departament de Territori i Sostenibilitat seguit, a distància, pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en col·laboració amb les administracions locals.
En el cas dels recursos de l’àmbit de la manutenció, el 76% del finançament recau en la Generalitat, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en col·laboració amb les administracions locals. La resta del finançament prové d’entitats socials o privades i, en alguns recursos, amb la col·laboració de les administracions locals.
Finalment, en l’àmbit sociolaboral, la major part del finançament (el 81%) prové de l’administració central que, a través del Ministeri d’0cupació i Seguretat Social, destina 87 milions d’euros a subsidis per desocupació i 27 milions d’euros a prestacions no contributives per jubilació o invalidesa (aquesta última és complementada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies).
La recent extingida RMI, com a prestació d’última xarxa, tenia un pes significatiu com a prestació assistencial (el 19% de la despesa), finançada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. A partir de setembre de 2017 va ser substituïda per la Renda Garantida de Ciutadania de Catalunya.
Un mapa viu i dinàmic
L’equip de l’Observatori ha elaborat un informe on es descriu la metodologia i recull de manera sistemàtica una sèrie d’indicadors (font de finançament, gestor, abast territorial, etc.) per a cadascun dels recursos identificats a la comarca, els quals s’han agrupat per grans àmbits d’actuació i categoria.
Per a facilitar l’accés a la informació s’han desenvolupat dues aplicacions online que permeten l’usuari consultar i explorar les dades ja sigui a través d’un arbre de continguts o d’un mapa municipal.
L’objectiu és que el mapa esdevingui una eina viva, és a dir, que s’anirà actualitzant periòdicament incorporant, si escau, nous recursos i indicadors.
