L’Anna Murià i l’Agustí Bartra es van conèixer a l’exili, fugint de la Guerra Civil. Tots dos eren personatges rellevants de la literatura catalana, a través del periodisme o de la poesia, ambdós van guanyar-se el prestigi i respecte internacional. Les seves biografies són un anar i venir per l’Atlàntic, van passar de l’exili a França cap a República Dominicana, Cuba, i Mèxic, on establiren la seva residència permanent. Allà tingueren els seus dos fills, en Roger i l’Eli, els quals passaren la seva infància i adolescència entre Mèxic i els Estats Units. Gràcies a dues beques de la Fundació Guggenheim, de 1948 a 1950 i de 1969 a 1970, Agustí Bartra i la seva família visqueren en diverses ciutats nord-americanes (Nova York, New Jersey, Long Island i New Haven). Després de la seva última estada a la Universitat de Yale, el matrimoni Bartra-Murià tornaren a Catalunya, però els seus fills es quedaren a Mèxic. A partir d’aquí, la relació familiar es fomentà a través de centenars de cartes.
De viatge en viatge i publicació en publicació, aquesta família catalana a l’exili ha plasmat la quotidianitat, els pensaments i els sentiments a través de la correspondència. Per aquest motiu, per transmetre-us una època, l’arxiu us ofereix les digilitzacions de més de 1.800 cartes, organitzades en els seus respectius fons:
– Correspondència d’Agustí Bartra
– Correspondència d’Anna Murià
– Correspondència d’Elionor Bartra
– Correspondència de Roger Bartra
Si navegueu entre les epístoles trobareu múltiples referències relatives als fets polítics i socials, com el moviment estudiantil de 1968 a Mèxic, juntament amb reflexions polítiques i socials, retalls de premsa i opinions sobre esdeveniments culturals. També trobareu estudis sobre antropologia de Roger Bartra, que enviava periòdicament als seus pares per saber la seva opinió. Més enllà de la vivències personals de fills i pares, creiem oportú oferir-les per la rellevància que han tingut els Bartra-Murià en la pervivència de la cultura catalana fora de Catalunya.
