L’Observatori ha llançat la primera versió d’un nou visor sobre els ajuts de menjador dissenyat per proporcionar dades de tots els municipis de la comarca. Aquesta eina permet els usuaris obtenir informació especifica sobre les sol·licituds, les concessions, les denegacions i la taxa d’incidència, amb diverses opcions de filtratge per municipi, curs, etapa escolar i titularitat del centre. El visor, disponible al web del Consell, es configura com a un espai digital de visualització de dades a petita escala, oferint informació detallada, de manera clara i comprensible, dels resultats del programa d’ajuts de menjador.
D’acord amb les dades de l’informe, en el curs 2023-24 s’han sol·licitat 30.786 ajuts de menjador, la qual cosa suposa un augment anual del 6,7% (+1.939). Del total de sol·licituds, s’han concendit el 78% (23.990 ajuts), un 4% més que el curs anterior. De les 6.796 que han estat denegades o no tramitades, la major part superaven el nivell de renda establert en la convocatòria.
Un dels aspectes més destacats d’enguany ha estat el notable increment del nombre de llars que tenen sufragat tot el cost del menjador, fent palesa la situació de precarietat econòmica de moltes famílies de la comarca. En efecte, els ajuts del tram garantit del 100% s’han multiplicat per set en passar de 1.875 al curs 2022-23 a les 13.348 del curs actual, xifra que representa el 55,6% del total de sol·licituds. Per primera vegada, els ajuts del 100% superen els ajuts parcials, és a dir, els que cobreixen el 70% de l’àpat.
Aquest augment s’explica principalment pels canvis en els criteris d’adjudicació dels ajuts, ja que ara no és necessari acreditar situacions específiques de la unitat familiar a través d’un informe dels serveis socials. D’aquesta manera, amb els nous criteris, per percebre un ajut del 100% s’ha d’acreditar una renda familiar per sota del 50% del llindar establert. A tall d’exemple, per a una família formada per dues persones adultes sustentadores i dos infants – la tipologia majoritària a la comarca- se situa en 11.934 euros. Amb aquest canvi es beneficia l’alumnat més vulnerable, atès que el copagament pot representar una càrrega significativa per a moltes famílies.
Per altra banda, durant el curs 2023-24, el 22% de les sol·licituds d’ajuts no es van concedir. Tot i que el pes dels ajuts denegats ha augmentat els darrers anys, també s’ha de tenir en compte l’increment sostingut en el nombre de sol·licituds presentades. Quant als motius de denegació, el 88,4% de les sol·licituds superaven la renda familiar. A molta distància, se situen les denegacions per superar el capital mobiliari (2,9%) i les que superaven el llindar de finques urbanes (1,9%). Finalment, el 6,5% no es van tramitar per manca de documentació.
Segons les estimacions de l’Observatori comarcal, 2 de cada 10 sol·licituds no es van atorgar per sobrepassar en menys del 10% el llindar establert a la convocatòria. Cal tenir en compte que els càlculs dels barems de renda del curs vigent es basen en els llindars de l’any 2020 mentre que les dades de renda corresponen a l’any anterior (2022). En el context actual, marcat per la pujada de preus i la pèrdua de poder adquisitiu de les llars, la manca de sincronia entre els barems de renda de la convocatòria i les de la renda familiar afecta especialment l’alumnat que viu en llars que es troben en situació de vulnerabilitat.
La taxa d’incidència dels ajuts de menjador continua augmentant fins a situar-se prop del 26%
D’acord amb els resultats de l’informe, més d’un quart de l’alumnat escolaritzat a la comarca ha rebut un ajut de menjador durant el curs 23-24. La taxa d’incidència d’aquest darrer curs (25,9%) és més d’un punt superior a la del curs anterior (24,6%). A més, s’ha incrementat de forma notable en els darrers sis cursos, atès que en el 2018-19 un 16% de l’alumat de la comarca va rebre aquest ajut.
Els resultats de la taxa mostren diferències entre municipis de la comarca: cinc assoleixen una taxa superior al 30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que només dos no arriben al 10% d’alumnat matriculat amb un ajut concedit (Matadepera i Ullastrell).
L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària més de 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, als centres concertats la taxa cau fins al 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 16 punts.
Els ajuts concedits a l’etapa de secundària superen per primer cop el 10%, tot i que a molta distància de les proporcions de la resta d’etapes escolars
Amb les dades de final del curs 2023-24 es constata que el 62,9% de les beques menjador es van atorgar a alumnat d’educació primària i el 26,1% a infantil. Tot i l’increment progressiu del pes de les concessions a secundària, només s’han atorgat l’11% dels ajuts per a aquesta etapa escolar. La majoria d’instituts no disposen del servei de menjador per poder servir àpats. De manera que la major part de l’alumnat de sisè, en passar a secundària, no té la possibilitat de rebre un ajut de menjador.
Malgrat que els instituts públics acostumen a escolaritzar la major part de l’alumnat vulnerable, no disposen de les instal·lacions adequades i no poden accedir al programa. Aquest fet es visualitza en la taxa d’incidència segons titularitat del centre a la comarca, atès que la secundària és l’única etapa escolar on la taxa d’incidència dels centres concertats és més elevada que la dels públics i la meitat dels ajuts es concedeixen a alumnat de centres concertats.
Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 22%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,3% dels infants conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social i el 15,1% pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge.
El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts; seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.
