Els líders municipals del Vallès Occidental han explicat que, a més de promoure mesures de xoc per a pal·liar els efectes de la crisi, és necessari pensar en estratègies coordinades i a llarg termini per a oferir marcs d’oportunitat i reinserció socio-laboral entre les persones més afectades.
Ho han fet en el marc de l’Esmorzar-col·loqui “El Vallès Occidental: front comú contra l’exclusió social”, organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, i que ha comptat amb la presència de Carme Conesa (Presidenta de la Diputació de Barcelona, i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès), Juli Fernàndez (alcalde de Sabadell), Ignasi Gimenez (President del Consell Comarcal), Núria Parlon (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet) i Carme Trilla (Directora de la Fundació Habitat3). S’hi ha reunit un centenar llarg d’assistents, la major part d’ells alcaldes de la comarca.
Atendre les emergències i el llarg termini
Els alcaldes han explicat diversos plans i activitats duts a terme en els darrers anys per a respondre a les necessitats de les més de 223.000 persones en situació de risc a la comarca, però, sobretot, han anat destacant la importància de crear plans a llarg termini que ajudin a aquestes persones a reintegrar-se socialment i a facilitar la seva autonomia per a que puguin sortir definitivament de la situació de risc.
Així, Mercè Conesa ha explicat algunes actuacions de Sant Cugat per a fer front a les necessitats bàsiques de les persones però, també, per a oferir-les capacitació professional i accés a l’educació i per a ampliar el parc d’habitatge públic disponible. En total, ha dit, Sant Cugat ha destinat 16 milions d’euros a la inversió social. I des del punt de vista de la Diputació que presideix ha anunciat una dotació de 120 milions d’euros, repartits en 4 anys de mandat, dedicats a la creació d’ocupació “de la mà de les entitats socials” que han d’afavorir les persones en una situació més difícil.
Igualment, tot i que no pertany al Vallès Occidental, Núria Parlon ha presentat el cas dels municipis de la ribera del Besòs, que “pateixen necessitats materials i altres indirectes no menys importants com ara l’accés a l’educació, a la cultura o a les oportunitats professionals, per no esmentar el cas invisible dels infants o les persones grans en risc d’exclusió, que són protagonistes silents de la crisi”, ha dit.
Millor coordinació
Activitats que han estat desenvolupades “des de la humilitat i el coneixement directe del carrer”, com ha explicat Ignasi Giménez, però que no sempre han comptat amb la coordinació necessària entre ajuntaments ni, sobretot, amb la dotació de recursos exigible. En aquest sentit, Carme Trilla ha opinat que la Iniciativa Legislativa Popular 24/2015, “es va aprovar de forma precipitada i per sorpresa, de manera que es van transferir responsabilitats als ajuntaments, però no recursos”, ha dit.
Des de Sabadell, Juli Fernàndez ha coincidit amb els anteriors ponents en relació a la importància de pensar en les estratègies a llarg termini i de no oblidar amb els diversos actors socials, per exemple, el sector acadèmic: “les societats formades s’han demostrat més resistents a la crisi”, ha dit. Fernàndez també ha demanat un compromís més gran de les empreses de subministrament i energètiques: “la Responsabilitat Social Corporativa no és un tema de promoció o de connexió amb els clients, sinó de compliment estricte de la llei”, ha opinat.
Oposició a les mesures de la UE en relació als refugiats
Diversos dels ponents han manifestat un rebuig frontal a les mesures recentment indicades per la Unió Europea en relació al tractament dels refugiats sirians. Mercè Conesa ha explicat que els alcaldes tenen una responsabilitat, també, amb les persones d’altres llocs del món, fent referència a una recent trobada amb l’alcaldessa de Lampedusa. Igualment, Juli Fernàndez ha fet saber que l’Ajuntament de Sabadell tindrà les banderes europea i espanyola arriades fins dissabte vinent en senyal de protesta.
