Aquest serà una de les eines principals per tal de concretar l’abast i continguts de l’acord, que té com a bases de partida garantir la viabilitat i desenvolupament dels diferents models locals de comerç dels municipis preservant l’equilibri i cohesió comarcal, i potenciar les concentracions i àrees comercials ja existents dins i fora de la trama urbana tot concretant els escenaris i límits del creixement de la dotació comercial.
Un cop tancada la fase de la diagnosi s’inicien els treballs qualitatius amb els agents de la taula per concretar els continguts de l’acord: objectius i reptes conjunts, recomanacions generals a seguir en diferents àmbits (urbanístics, fiscals, usos…), assumpció de compromisos particulars i identificació de projectes i accions comarcals.
La sessió d’avui ha estat seguida per una cinquantena de persones de diferents entitats econòmiques i socials de la comarca i dels ajuntaments. Hi ha participat el president del Consell Comarcal, Ignasi Gimenez; el diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado i la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, Marisol Martínez. Aquesta és una de les mesures previstes en el Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental.
En la seva intervenció, el president comarcal, Ignasi Giménez, ha destacat “la importància del comerç en l’estructura econòmica”. I ha apuntat que “el segon trimestre del 2018 registrava 79.871 llocs de treball, gairebé el 21% del total de la comarca, xifra també molt similar al pes de la indústria productiva”. Giménez ha explicat que “ara, un cop elaborada la diagnosi, tenim per endavant el repte de concretar, consensuar i desenvolupar també una mirada compartida sobre el model de comerç que volem pel territori”. I ha afegit: “si volem que els pobles i ciutats siguin vives han de tenir un comerç potent, arrelat a la ciutat. Volem liderar el canvi de model i ser capaços de mantenir l’ADN dels nostres pobles i ciutats, on la gent pugui passejar i on el comerç sigui capaç de generar ocupació”. “L’aparició de la compra electrònica està repercutint en el model de comerç i està creant, també, un nou tipus de residus. Hem de treballar afrontar les noves realitats i demanarem la implicació i el compromís de la Generalitat”, ha assegurat.
El diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert, ha remarcat que “l’estudi de què disposem mostra la importància de treballar de forma supramunicipal. Ara hem de convertir les dades en informació i en respostes i solucions i en generar polítiques”. També ha afirmat que “més enllà de la competència entre municipis també preocupa la competència entre formats”.
El tinent d’alcalde de Terrassa, Amadeu Aguado, ha explicat que “amb aquest estudi ens dotem d’eines per seguir treballant en la planificació territorial de l’àmbit del comerç i l’equilibri comercial que anhelem”. Aguado ha assegurat que “de res servirà si un municipi pren una decisió en la seva planificació si el municipi del costat en pren una altra” i ha afirmat que “hi ha elements com l’urbanisme i la mobilitat que cada vegada més es veu la necessitat que vagi de la mà del comerç”.
La tinenta d’alcalde de Sabadell, Marisol Martínez, assegura que “des de la Taula de Comerç estem intentant veure com afrontem un model propi. No hem de potenciar més el model de grans centres comercials i entre tots i poder potenciar el comerç dels barris”. “Presentem avui un estudi innovador, una Taula de comerç única a Catalunya i un compromís: la comarca per primera vegada diu prou de competir entre nosaltres, que hem de complementar-nos veient com situem el nostre teixit comercial i competitiu”.
Estudi elaborat per les Cambres de Sabadell i Terrassai finançat per la Diputació de Barcelona
Durant la sessió s’han presentat les primeres dades i conclusions de l’estudi elaborat per les cambres, que estarà disponible properament públicament per la seva consulta, un cop incorporades les esmenes que es puguin fer des de les diferents institucions.
Segons l’estudi, la comarca compta amb 11.752 establiments comercials i 2.091.941 metres quadrats de superfície comercial. Es compta amb una àmplia oferta comercial d’alimentació, equipament de la llar i equipament de la persona. El sector amb un major nombre d’establiments és el quotidià alimentari, que és el que ocupa més superfície a la comarca, seguit pels establiments d’equipament a la llar. El 83% dels establiments comercials es troben ubicats dins de la trama urbana.
Una altra dada rellevant és que el 92’6% de les activitats es concentra als 11 municipis situats al voltant dels eixos c-58 i A7/B-30 i el seu encreuament. L’estudi, entre d’altres escenaris, preveu un increment de la demanda de comerç del 7’9% fins el 2023, amb un increment anual del 1’28%.
