En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya va resultar de signe negatiu (-1.116), encadenant així quatre anys consecutius en què la comarca perd habitants en els intercanvis poblacionals amb altres indrets de l’estat. No obstant això, les entrades procedents de l’estranger van superar les sortides, amb un balanç positiu de 4.583 persones. Com a resultat d’aquests fluxos, el saldo migratori de la comarca va ser de 4.075 persones, un 3,3% superior al que es va produir l’any 2020 (+3.945). Aquests valors encara queden lluny dels que es van assolir l’any 2019, abans de l’esclat de la pandèmia (+11.754). Podeu consultar la nota informativa de l’Observatori comarcal aquí.
Els resultats dels fluxos migratoris en l’àmbit comarcal mostren que, l’any 2021, només dues comarques de Catalunya van registrar saldos migratoris negatius. Destaca el cas del Barcelonès (-4.476), on el saldo migratori negatiu amb altres comarques de Catalunya (-18.613) i de la resta d’Espanya (-1.312) no van ser compensats per la migració exterior (+15.149). En la resta de comarques, totes amb xifres positives, s’aprecien diferències no només en termes d’intensitat del fenomen sinó també en els components del creixement migratori, tal com mostra el Gràfic 1, on es representen les taxes de migració neta interna (amb la resta de Catalunya i d’Espanya) i externa (amb l’estranger).
Dinou municipis de la comarca van registrar un saldo migratori positiu durant el 2021 mentre que en quatre va ser de signe negatiu
En l’àmbit comarcal, el balanç anual dels canvis de residència de l’any 2021 va ser positiu a dinou dels vint-i-tres municipis del Vallès Occidental, mentre que a quatre va ser de signe negatiu. En concret, Santa Perpètua de Mogoda (-101), Badia del Vallès (-97), Polinyà (-71) i Ripollet (-51). Aquests tres últims també van registrar un saldo migratori negatiu l’any anterior. Entre els municipis amb xifres positives, destaca Sant Cugat del Vallès, amb un saldo net de 2.043 persones, el que representa pràcticament la meitat del creixement migratori comarcal. A continuació, a més distància, se situarien Terrassa (+825), Castellar del Vallès (+306), Sabadell (+241), Vacarisses (+232) i Rubí (+216). Pel que fa als saldos nets en relació amb la població de cada municipi, destaquen les altes taxes dels municipis de menys de deu mil habitants, com ara Rellinars (54,1‰), Vacarisses (32,8‰) i Ullastrell (20,5‰) i, de Sant Cugat del Vallès (21,7‰), amb una dinàmica migratòria que contrasta en intensitat amb la resta de grans municipis.
Els municipis grans del Vallès Occidental, amb l’excepció de Sant Cugat del Vallès, tenen un saldo migratori negatiu amb la resta de Catalunya
Si s’analitzen el saldos migratoris segons la grandària del municipi (Taula 3), el principal component de creixement migratori en els municipis petits, amb menys de 10.000 habitants, són els fluxos procedents de municipis de la resta de Catalunya (i, més concretament, de la nostra comarca), juntament amb l’aportació positiva de la migració amb l’estranger. Pel que fa als municipis de grandària mitjana, de 10.000 a 50.000 habitants, el saldo positiu intern amb la resta de Catalunya i el saldo extern, amb l’estranger, van contribuir al creixement migratori a Castellar del Vallès, Castellbisbal, Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze del Vallès (en canvi, a Barberà del Vallès i Montcada i Reixac els fluxos interns van resultar de signe negatiu, sent compensats per les migracions exteriors).
Finalment, els cinc municipis grans de la comarca, amb l’excepció de Sant Cugat del Vallès, tenen un saldo migratori negatiu amb la resta de Catalunya però, gràcies a la migració amb l’estranger, el saldo migratori total és positiu. Aquests resultats reflecteixen tant els processos de desconcentració urbana dels darrers anys com la metropolinització de les migracions, com mostra el Gràfic 2, on es representen els saldos migratoris dels municipis del Vallès Occidental, agrupats per tram poblacional, amb altres municipis de la mateixa comarca, de la resta de la província de Barcelona i de la resta de Catalunya.
