La construcció d’habitatges a la comarca augmenta un 15,4% l’any 2023, mentre que a Catalunya cau de manera important
Durant l’any 2023 el nombre d’habitatges iniciats al Vallès Occidental, segons les dades oficials de visats i certificats finals d’obra, ha tingut un creixement del 15,4% respecte de l’any anterior i es va situar en 2.409 unitats (322 més que al 2022). Aquesta dinàmica no ha estat igual a Catalunya on, en conjunt, els habitatges iniciats han caigut de forma significativa respecte del 2022 (-11,6%).
Com apunta l’Observatori, la construcció residencial encadena tres anys consecutius de creixement amb un ritme anual superior al 10% de manera que la comarca s’ha superat l’impacte de la pandèmia sobre el sector. Tot i així, les xifres d’habitatges iniciats continuen sent inferiors a les que hi havia al 2008 (-14%), abans de l’esclat de la crisi immobiliària.
D’altra banda, en el cas dels habitatges acabats, les xifres del 2023 de la comarca mostren una tendència descendent. En total, es van finalitzar 1.479 habitatges, un 13,7% menys que al 2022. En canvi, a Catalunya els acabats han crescut un 7,1%. Tot i el caiguda observada a la comarca, la xifra és força més elevada que la mitjana del període 2013-2018.
Creix amb força la construcció d’habitatge protegit i continua augmentant la demanda de sol·licitants
L’any 2023 es va engegar la construcció de 500 habitatges de protecció oficial a la comarca (348 es localitzen a Terrassa i els 152 restant es reparteixen per cinc municipis) mentre que es van finalitzar 201. Ambdues xifres són les més elevades des del 2013, tot i que queden lluny de les registrades en el període 2008-2012, quan la mitjana anual superava els 900 habitatges.
Des de l’any 2018, la promoció d’habitatge públic s’ha concentrat en les grans ciutats de la comarca com Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. En aquest període, hi ha dotze municipis que no han engegat cap promoció, entre els quals sis no n’han iniciat cap des del 2008.
Pel que fa a la demanda d’habitatge públic, la xifra de nous sol·licitants s’ha incrementat amb força durant l’any 2023 (+14,4%) arribant a un total de 11.902 persones a finals de 2023.
L’any 2023 es produeix un descens notable de la compravenda d’habitatges, tot i que s’ha reduït el preu de venda. També cauen els contractes de lloguer mentre que continua pujant el preu mensual
Durantl’any 2023 s’han registrat un total de 9.189 habitatges venuts, un 21,3% menys que al 2022. Així mateix, el nombre de contractes de lloguer signats s’ha reduït un 9%. Pel que fa al preu de l’habitatge, les dades mostren un descens en el mercat de compravenda i un increment en el de lloguer.
En el segment de la compravenda, el preu mitjà de l’habitatge s’ha reduït un 1,2% i se situa en una mitjana de 2.348 euros el metre quadrat. Val a dir que, durant el darrer quinquenni, el preu de l’habitatge acumula un increment del 18,5% a la comarca, xifra inferior a la mitjana provincial (+18,6%) però superior a la mitjana catalana (+18%).
En el mercat de lloguer, el preu mensual torna a créixer amb força (+6,1%) per segon any consecutiu, desprès del parèntesi que es va produir l’any 2021 per l’aplicació de la llei de contenció de lloguers, entre d’altres factors. Des del 2018 el cost del lloguer s’ha encarit un 18% arribant al seu màxim l’any 2023, amb una mitjana de 764 euros mensuals.
Cal tenir en compte, com subratlla l’Observatori, que existeixen diferències importants en els preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, entre els municipis de la comarca. D’aquesta manera, Sant Cugat del Vallès registra els preus més elevats de compravenda (4.648 €/m2) i de lloguer (1.342 €/mes) mentre que Badia del Vallès, que se situa en l’altre extrem, té un preu mitjà de compravenda dues vegades i mig inferior (1.711 €/m2) i un de lloguer gairebé cinc vegades inferior (280 €/mes).
En considerar l’àmbit català, set municipis de la comarca tenen un preu de compravenda superior a la mitjana catalana (2.446 €/m2). En concret: Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Ripollet, Santa Perpètua de Mogoda i Viladecavalls. En canvi, en el cas del lloguer, només quatre municipis superen la mitjana catalana encapçalats, de nou, per Sant Cugat del Vallès, seguit de Matadepera, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Quant a l’evolució durant els darrers cinc anys, l’increment dels preus de compravenda ha estat superior al 20% en deu municipis, mentre que uns altres sis registren pujades d’entre el 10% i el 20%. Tot els municipis de la comarca han incrementat el preu de compravenda en aquest període. En el cas del lloguer, la mensualitat s’ha encarit més d’un 20% a cinc municipis i entre un 10% i un 20% en catorze. Només dos municipis, Badia del Vallès i Ullastrell, presenten caigudes de preus de lloguer.
Es mantenen les dificultats de les llars de la comarca per poder accedir i mantenir l’habitatge
Els darrers anys el mercat de l’habitatge a la comarca, igual que a la resta de Catalunya, ha experimentat un notable increment de preus que també ha anat acompanyat d’un encariment dels costos dels subministraments bàsics. La pujada de preus ha estat molt superior a la millora de les rendes, cosa que ha empitjorat les dificultats de les llars per accedir i mantenir l’habitatge en condicions adequades.
Aquesta crisi d’assequibilitat no té la mateixa intensitat al territori ateses les diferències entre municipis tant en l’evolució del mercat immobiliari com en el nivell de renda de les llars. Així, segons les estimacions de l’Observatori, l’esforç teòric d’accés a l’habitatge de propietat va créixer 2,1 punts percentuals a la comarca entre 2016 i 2021 i se situa en el 27,3%, per sota de la mitjana catalana (29,8%). Val a dir que l’evolució més recent mostra una lleugera baixada entre 2020 i 2021.
En el cas de l’habitatge de lloguer, respecte del 2016 l’índex comarcal es va incrementar al voltant d’un punt (+0,9) i arriba al 26,6% l’any 2021, també por sota de la xifra catalana (30,9%). En l’àmbit el Vallès Occidental, la càrrega del cost de l’habitatge en propietat supera el 30% de la renda mitjana de les llars en tres municipis de la comarca, mentre que en l’habitatge de lloguer aquest llindar és superat en set municipis.
Altra conseqüència de la crisi d’assequibilitat es l’exclusió residencial. L’esforç que han de fer les llars per al pagament de l’hipoteca o del lloguer i les despeses de subministraments pot acabar derivant en situacions de pèrdua d’habitatge. Des del 2020 s’apliquen mesures extraordinàries per fer front a les necessitats residencials dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. Tot i això, l’any 2023 s’han dut a terme 915 llançaments judicials al Vallès Occidental, un 23,2% menys que l’any 2022. Del total de llançaments practicats durant el 2023, dos terços van ser per lloguers impagats i un de cada cinc per execució hipotecària.
Un terç dels immobles de la comarca la comarca tenen una qualificació energètica baixa o molt baixa
El parc residencial del Vallès Occidental és envellit i vulnerable energèticament. Les dades indiquen que 51,4% dels immobles registrats al cadastre foren construïts abans de 1981 (per tant, resten exempts de la primera normativa en matèria d’eficiència energètica de l’estat). Aquests habitatges e tenen una major necessitat potencial de rehabilitació ja que tenen un mal comportament energètic i/o, no garanteixen l’accessibilitat.
Quant a l’eficiència energètica, prop del 32% dels immobles de la comarca han estat qualificats energèticament, si bé hi ha diferències entre municipis en la qualificació energètica del parc residencial. En general, al voltant del 22% dels immobles certificats a la comarca tenen molt baixa eficiència energètica.
