El partit judicial de Terrassa englobava en aquell temps els municipis de: Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
La consulta permet conèixer casos curiosos com conflictes entre particulars, casos entre particulars i l’administració, qüestions relatives a arrendaments, litigis entre pagesos… entre moltes d’altres qüestions. Una bona manera de conèixer més profundament la història dels municipis de la comarca que ens apropa l’Arxiu Comarcal.
Els anys extrems de la documentació signifiquen l’impuls i consolidació definitiva de la justícia constitucional. El Reial decret de 21 d’abril de 1834, pel qual es restableix la divisió en partits judicials, comporta una organització territorial amb la divisió provincial. Reapareixen els jutges de primera instància actuant com a titulars dels jutjats de partit i els alcaldes constitucionals assumeixen la justícia inferior. Es disposa que els alcaldes abandonin l’exercici del poder judicial i que remetin els processos i els expedients en curs als jutges lletrats de les poblacions que són cap de partit, llevat dels llocs on encara no hi hagi jutge lletrat, on els alcaldes podran conèixer sobre els afers contenciosos fins al nomenament del titular respectiu.
La renovació definitiva de l’Administració de justícia arriba amb el Reial decret de 26 de setembre de 1835, que promulga el Reglament per a l’administració de justícia de la jurisdicció ordinària. Aquest Reglament recull bàsicament l’organització judicial prevista a la Constitució de 1812 i estableix les competències dels jutjats de primera instància. En termes generals, aquest reglament és la base del sistema judicial fins a la Llei provisional d’organització del poder judicial, de 15 de setembre de 1870 que està considerada com el punt d’arribada del llarg procés d’instauració de la nova justícia constitucional que començà amb la Constitució de 1812.
