Ajustament a la baixa dels preus, no proporcional a la caiguda dels sous
El Director tècnic de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Jordi Bosch, en la seva ponència “Impacte de la COVID-19 en el mercat de lloguer a l’Àrea metropolitana de Barcelona” ha exposat l’evolució del mercat immobiliari des de la crisi de 2008, posant el focus en l’impacte de la COVID. Bosch assegura que “a partir de la recuperació econòmica després de la crisi de 2008, el nostre sistema d’habitatge té una característica important: l’augment del lloguer i que són aquestes llars les que tenen una major càrrega econòmica per a fer front a les despeses. Aquest increment del lloguer cada cop està més marcat per una crisi de solvència de les llars”.
Bosch ha destacat com, en el context europeu, l’AMB i la ciutat de Barcelona se situen molt per sobre de la mitjana europea en taxa de sobrecàrrega de l’habitatge. Aquest indicador mesura la proporció de població que destina més d’un 40% dels ingressos de la llar a cobrir el cost de l’habitatge.
Referent a l’impacte de la COVID-19 en 2020 comenta que s’ha produït un ajustament a la baixa dels preus, però s’intueix que no és proporcional a la caiguda dels sous, és a dir, les possibilitats de pagar la llar encara són més difícils.
El 2020, tot i la normativa i les mesures de protecció de les llars vulnerables, es produeix un nombre important de desnonaments i llançaments. Bosch posa en qüestió què succeirà, ja que no tothom podrà recuperar la situació anterior i s’acumularan noves llars vulnerables que faran augmentar la borsa ja existent i afegeix que “és important que s’articulin mesures per donar solucions a aquestes llars”.
Finalment, Bosch ha presentat tres recomanacions en diferents moments del temps: a curt termini és urgent que a escala municipal s’articulin mesures per a protegir les llars vulnerables, per exemple ajuts directes, ja que “altres solucions com el lloguer públic requereixen un temps i les llars no poden esperar”; a mig termini s’ha d’aprofitar aquesta nova oferta d’habitatge de lloguer per desenvolupar polítiques de mediació, donar sortida a aquest estoc en oferta amb mesures que generin incentius; i finalment, s’ha de crear una visió a llarg termini que permeti tenir un teixit estructural de recursos que generin respostes per a properes crisi, “no hem de perdre aquesta visió a llarg termini perquè sinó ens movem només amb l’emergència”.
Efectes en la salut dels infants de famílies en situació de vulnerabilitat
Des de la Fundació Pere Tarrés s’ha volgut fer visible els efectes en la salut dels infants de les famílies en situació de vulnerabilitat residencial o que tenen problemes econòmics per mantenir l’habitatge. Rosalina Alcalde, cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha explicat els principals resultats de l’informe Habitatge, Infància i Salut que han fet a partir d’enquestes a famílies vulnerables, grups de discussió i diferents tallers per recollir la perspectiva dels infants. “El 75% de les famílies que atenem han vist disminuïts els seus ingressos per la COVID-19 i el 64% no tenen ingressos procedents de feines regulars”. Per Alcalde, l’informe recull dades molt alarmants, com el 10% de famílies amb fills i filles que han hagut d’ocupar un habitatge davant la manca de recursos. “Les famílies han de triar què paguen: lloguer o una millor alimentació? Deixen de pagar el lloguer per garantir la salut de la família”.
Segons Alcalde, aquesta situació també genera estrès en els infants i l’estigma que comporta la pobresa dificulta les relacions amb els seus iguals, arribant a provocar fins i tot situacions de bullying. “L’infant que viu la situació de perdre l’habitatge pateix d’angoixa, nerviosisme i no sempre sap manifestar aquest malestar i no ho volen parlar amb el personal docent”. La manca de qualitat (goteres, humitats…) dels habitatges i d’espai també afecta la salut física i mental dels infants. En concret, als pre-adolescents i adolescents, els perjudica en la necessitat d’intimitat i de tenir un espai propi que s’ha relacionat amb casos de depressió”, assegura.
Segons Alcalde, “com a Fundació pensem que hi ha mesures que s’han d’afrontar, per exemple, els ajuts econòmics directes són urgents”. També destaca que s’ha de tenir una mirada focalitzada en la infància a l’hora de fer campanyes de sensibilització per informar fins a quin punt afecta la vulnerabilitat residencial a la població infantil.
La intervenció social davant la crisi de l’habitatge
L’investigador de l’IERMB i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Sales, ha exposat una sèrie d’arguments sobre què pot fer i què no pot fer la intervenció social en la crisi de l’habitatge. Ha començat destacant, com des de 2008, per a una part de la població, la crisi de l’habitatge és crònica i està exclosa permanentment del mercat. S’han anat acumulant les persones desnonades en situació d’exclusió social i les taxes de pobresa no han tornat a situar-se a prop de les registrades en 2007. Les dades mostren que la població en general s’ha anat empobrint, però el d’una part ha estat en situacions extremes.
Centrant-se en els serveis socials, Sales assegura que no poden ajudar a obtenir un habitatge, sinó que només poden posar pegats per a ajudar a millorar la situació. Les respostes que donen els serveis socials no poden ser universalistes perquè estan enfocades a la ciutadania en situació de pobresa i aquesta exclusió residencial ha creat una crisi d’identitat en els serveis públics.
Segons Sales, la feina actual dels serveis socials i per extensió de l’acció social del tercer sector és atendre a les persones per a poder mantenir la seva llar, procurar ajudes d’emergència per a les despeses fonamentals i que aquestes serveixen per “alleugerir la cistella de la compra perquè la gent pugui pagar el seu habitatge i no quedar-se al carrer”. També actuen acompanyant per solucionar les transferències d’altres administracions, com la renda garantia de ciutadania, i “tenen un paper mediador que provoca que estiguin al mig d’una política que no és pròpia”; articulen i mobilitzen els recursos famílies per parar el cop, aquesta hauria de ser una funció prioritària, però “en molts casos queda amagada per les resta d’urgències”. Per altra banda, “també donen atenció a les persones en procés de desnonament, tot i que no queda clar el paper que han de tenir quan s’articula el llançament, però gestionen la frustració i l’ansietat de la pèrdua de la llar abans d’entrar en la llista d’emergència, que aquestes tenen cues interminables. Durant el 2020, aprofitant la caiguda del lloguer, algunes de les solucions han passat per aprofitar els pisos turístics i poder disposar d’habitatges dignes quan estan en procés de transició”.
Els serveis socials també atenen a persones en situació de sensellarisme, que acumulen situacions de vulnerabilitat, com no tenir papers o no estar empadronades i en moltes ocasions els serveis socials no disposen de respostes adequades per a elles. Segons Sales, la situació en els propers mesos encara serà més complicada, perquè s’acceleraran els llançaments. Davant d’aquesta situació es crearà més tensió i l’acció social no podrà suplir les carències estructurals de les polítiques d’habitatge o d’estrangeria.
L’investigador també aporta algunes de les propostes d’actuació dels serveis socials quan falla la protecció social, com eliminar la condicionalitat de les ajudes directes o posar en marxa oficines de prestacions que descarreguin de burocràcia als serveis directes. També, intentar evitar la confrontació entre els serveis públics i els tercer sector.
