L’exposició està organitzada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental en el marc del Pacte per a la Reindustrialització del Vallès Occidental i està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc programa de projectes innovadors i experimentals “Talent Femení i transformació a la indústria” i del projecte “Teixint metodologies per l’ocupació al Vallès Occidental” de la Diputació de Barcelona.
La mostra consta de quatre grans eixos: la indústria 4.0, la situació actual de la representació femenina a la indústria, discriminacions per raons de gènere i sexe i el Pla d’Igualtat.
Primer se situa l’espectador en context, explicant què és la indústria 4.0, una realitat encara molt incipient a Catalunya. Aquest concepte té diverses definicions d’experts en tecnologia, de les quals es pot extreure que significa, bàsicament, a la implantació de les noves tecnologies de la informació en els processos productius, de manera que aquests siguin més flexibles i es pugui incloure, fins hi tot, tota la cadena de valor.
A partir d’aquí, es tracta la situació actual de la representació de la dona a la indústria. A Catalunya, les dades de l’EPA (Enquesta de Població Activa) assenyalen que el nombre de dones ocupades és un 11% inferior al nombre d’homes ocupats. La desigualtat més important, però, es produeix en la contractació segons el tipus de jornada: les dones tenen un 26% menys de contractes a temps complet que els homes. A més, la bretxa salarial entre homes i dones és del 15%. D’altra banda, segons l’EPA del 2016, a Catalunya el 28,5% de l’ocupació en el sector industrial és femenina (166.400 dones envers 417.100 homes).
Pel que fa a les discriminacions per raons de gènere i sexe, l’exposició tracta diferents apartats:
– Estudis i ocupació: El nivell d’estudis no es correspon amb les ocupacions superiors i tampoc amb les retribucions, afectant negativament a les dones.
– Violència masclista: L’assetjament sexual i per raó de sexe és una realitat amagada al nostre país. Un estudi de l’Instituto de la Mujer del 2006 assenyalava que a l’Estat espanyol més de 800.000 treballadores declaraven patir assetjament, 180.000 de les quals, molt greu.
– Diferència salarial: En aquest sentit, es pot distingir una discriminació directa (homes i dones que presenten les mateixes característiques personals i professionals tenen un salari diferent); i una discriminació indirecta (determinades característiques personals i laborals diferents entre homes i dones poden portar a una retribució diferent).
– Discriminació Trans: Les persones transgènere i/o transsexuals són tres vegades més propenses que la majoria de la població general a estar en situació de desocupació i tenen el doble de probabilitats de viure en la pobresa.
Per últim, en l’eix del Pla d’Igualtat s’explica com fer un Pla d’Igualtat i com motivar a l’empresa a crear-lo en el cas que no existeixi.
