Els arxius notarials constitueixen els fons d’arxiu més amplis i fidedignes per a la recuperació de la informació històrica. Les relacions humanes, públiques i privades, s’estableixen mitjançant la garantia jurídica de les actes i els contractes escrits i autoritzats pels notaris, que en conserven testimoni fidel als protocols. Un altre gran interès dels fons notarials és la possibilitat d’estudi de documents en massa, com a recurs estadístic molt útil en la reconstrucció històrica. És una font primària d’informació per moltes disciplines i interessos que vulguin apropar-se als fets autèntics del passat.
Al llarg de la història, els notaris de Terrassa han produït, conservat, inventariat i transmès l’arxiu notarial, juntament amb el fons de la batllia, els processos judicials, el fons de la Universitat de la vila de Terrassa, el de la Universitat forana, el de les confraries menestrals i els d’altres institucions terrassenques. Una part de la població i de les institucions apareixen com a protagonistes de les actes i dels contractes. Malgrat tot, cal tenir present que la majoria de la població de la població no podia optar a pagar els serveis d’un notari.
Què ens expliquen els documents notarials?
L’antiga economia de la terra, el règim de domini feudal, la propietat, les relacions de producció, les tècniques de conreu, les crisis agràries, les transmissions patrimonials, es documenten a partir de tota mena d’escriptures de transaccions i dels capbreus, registres específics on es recollien declaracions formals de rendes, drets i relacions de domini.
També s’hi troba documentació financera, que informa sobre l’evolució del sistema creditici i permet l’estudi de l’economia de qualsevol època i de qualsevol col·lectiu o individu.
Els documents referents a l’artesanat de l’Antic Règim i a l’anomenada revolució industrial ens informen sobre associacions professionals, oficis, constitució de societats, moviments de capital, sistemes d’assegurança, tècniques de manufactura, mecanització, contractació, producció, condicions de treball, mutualisme, comerç terrestre i marítim, proveïments, tallers i edificis industrials, i molts d’altres aspectes.
Un altre objecte d’interès ha estat i és la família i la societat, amb temes com ara les biografies personals, les relacions entre els grups socials, els estils de vida, les afeccions i, en definitiva, la vida quotidiana i la mentalitat, que troben la font d’informació més profitosa en documents notarials com els capítols matrimonials, la documentació testamentària, els inventaris o els encants.
La història de l’art hi descobreix l’autoria de moltes obres d’art i detalls d’obres perdudes, gràcies als contractes i altres documents que, a més, informen de tècniques artístiques, monuments, còdexs literaris manuscrits, edicions de llibres i altres manifestacions artístiques. La sanitat, l’ensenyament, la religió, l’associacionisme, les comunicacions i l’urbanisme són altres àmbits d’activitats que es desenvolupen mitjançant escriptures notarials.
La Notaria de Terrassa
Els redactors de les escriptures al terme del Castell de Terrassa eren, durant els segles X al XII, els capellans de Sant Pere d’Ègara. Ells van ser els principals escrivans al terme de Terrassa fins al nomenament del primer notari reial, vers 1236. Després de disputes entre el batlle de Terrassa i amb el priorat de Santa Maria, el 7 de febrer de 1254, Jaume I establí en aquest segon, de manera perpètua, l’escrivania del castell de Terrassa, amb el dret d’exercir-hi les funcions notarials i l’exclusiva de l’ofici al terme de Terrassa.
A partir d’aquest moment, i fins a mitjan segle XVIII, els notaris de Terrassa exerciren per autoritat del prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, càrrec que el 1601 passà a la institució religiosa successora d’aquest monestir, és a dir, la col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere.
