L’economista i promotor cultural terrassenc Jaume Canyameres va deixar la custòdia de tota la seva documentació personal a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Entre aquesta documentació n’hi ha de relacionada amb la seva tasca mercantil i cultural a la ciutat de Terrassa i a la comarca, però també s’hi inclouen tres fons de la seva gran passió: el col·leccionisme de documents de la Guerra Civil espanyola. Gràcies al seu afany per localitzar i recuperar documents d’aquesta temàtica, l’Arxiu Comarcal compta amb tres fons documentals diferents: el fons personal de Jaume Canyameres, la Col·lecció per a l’estudi de la Guerra Civil: les col·lectivitzacions i el fons per a l’estudi de la Guerra Civil: Àngel Salas Larrazábal, aviador nacional.
El fons personal de Jaume Canyameres
El fons personal de Jaume Canyameres es divideix en dues parts diferenciades: per una banda la seva passió, la investigació de la II República i la Guerra Civil; per l’altra banda trobem la seva activitat professional, política i personal.
La documentació de caràcter professional consisteix en els dictàmens de fiabilitat de 91 empreses entre 1982 i 1986, com a professor mercantil, dins del Pla de Reconversió Tèxtil de Terrassa. També consten els documents relatius a la participació en les reunions de les Juntes Generals Ordinàries de l’empresa PROINTESA, durant el període en que Jaume Canyameres va ser-ne secretari. En relació amb la seva participació amb PROINTESA, també consten diversos estudis sobre diversos aspectes econòmics i industrials de Terrassa. Actualment, la documentació de PROINTESA es troba a l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa (AMAT).
La resta de documents del fons obeeixen a la faceta col·leccionista del personatge, els seus interessos culturals, com ara una nodrida biblioteca auxiliar d’autors terrassencs o relatius a Terrassa. També consta correspondència, o fins i tot documents relatius a l’excursionisme i l’escoltisme a Terrassa, del qual en participà activament. Però d’aquesta activitat cal destacar-ne especialment els documents sobre la II República i la Guerra Civil, com ara fotografies i biografies de milicians republicans.
Ara bé, cal completar el seu fons amb la seva excepcional biblioteca especialitzada en la Guerra Civil. Per la seva importància es van dipositar al centre de documentació del Memorial Democràtic un total de 2869 publicacions relatives a la II República, la Guerra Civil i la II Guerra Mundial.
Col·lecció per a l’estudi de la Guerra Civil: les col·lectivitzacions
El seu interès i afany col·leccionista per la Guerra Civil el dugué a reunir una gran quantitat de documents, en la seva majoria fotocòpies, relatives al procés de col·lectivització d’empreses, tot i que la documentació sobrepassa aquest període, trobem documents de 1922 a 1943. Trobem documents d’empreses de diverses poblacions, majoritàriament de Terrassa (Electra, SAPHIL, Sala i Badrinas E.C., Hilaturas Castells…), però també de Sabadell i de Rubí.
La documentació que es disposa de les empreses és de molta varietat. Bona part de la documentació de les empreses són balanços i comptabilitat, posteriorment anotada per Canyameres. També conservem documents de reglament interior, estatuts i constitució de consells d’empresa.
A la col·lecció també hi ha una carpeta de la Casa Ballbé S.A que conté correspondència de milicians al front de l’empresa. També, entre d’altres documents una carpeta, que fa referència a les escoles de Terrassa. Dins d’aquesta carpeta, trobem un recull de certificats, comunicats, documents i retalls de premsa que fan referència a Josep Rigol i Formaguera. La temàtica és molt diversa, engloba qualsevol aspecte de la col·lectivització, com ara els retalls de premsa relatius als problemes que patien els habitants de Terrassa i Sabadell per obtenir pa a través de la Indústria Flequera Socialitzada. Esmentar per últim una carpeta que conté pamflets, informes, notes sindicals, retalls de diaris, llibret amb el decret, expedients i d’altres. La documentació trobada de sindicats, com de la CNT i els seus rams.
Fons per a l’estudi de la Guerra Civil: Ángel Salas Larrazábal, aviador nacional
Seguint amb la seva passió, la col·lecció de qualsevol publicació o documents sobre la Guerra Civil ens trobem un fons personal únic en la seva temàtica, el fons personal d’Ángel Salas Larrazábal qui fou un militar del bàndol nacional, un dels primers de la segona promoció del curs d’aviació militar de la base de Getafe (1927). El seu paper durant la Guerra Civil fou molt important, formà part de l’escorta del Dragon Rapide, juntament amb Juan de la Cierva, formant després part de l’esquadrilla de caces El Tercio sota les ordres de Joaquín García Morató. L’estiu de 1941, Ángel Salas es presentà voluntari com a pilot de combat, juntament amb 16 pilots més. Reberen instrucció prop de Berlín, i a finals de setembre ja estaven a l’aeròdrom de Moschna.
La documentació disponible és fragmentària i només reflecteix part de l’activitat de l’aviador. El gruix del fons és la biblioteca que mostra la formació militar que rebé Ángel Salas a l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i a l’Exèrcit de l’Aire, i algunes tasques d’informació efectuades com a agregat d’aviació a París, Berlín i Lisboa. El fons documental pròpiament dit està constituït diferents grups, dels que en destaquem els informes de premsa relatius a les innovacions tecnològiques en matèria aeronàutica militar. Un altre grup és la documentació de docència que mostra a Ángel Salas com a professor de l’Escola de Vol de l’Exèrcit una vegada acabada la Guerra Civil. De fet, es conserva un mecanoscrit relatiu a l’aviació amb caça, elaborat pel mateix Salas Larrazábal. El valor d’aquest fons per a l’estudi de la Guerra Civil i també de la II Guerra Mundial, és enorme.
Qui fou Jaume Canyameres
Jaume Canyameres i Cortàzar neix a Terrassa el 13 de febrer de 1931. Els primers estudis el cursà a l’Escola Social del mestre Joan Artigues. Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Terrassa i participà com a membre a la Massa Coral de Rosa Puig i Llonch. Tot i que la seva formació i professió estaven més relacionades amb el món mercantil, Jaume Canyameres estava estretament vinculat a la cultura terrassenca. En aquest aspecte destaquem la promoció de la creació de la Llibreria L’Àmfora, la primera dedicada al llibre en català, de la qual en guardem el fons. Aquesta llibreria va ser una de les pioneres en la difusió del llibre en català l’any 1963. Canyameres també destacà com a promotor de la fundació Torre del Palau, l’any 1985.
Jaume Canyameres, per raons de feina, viatjà sovint a Mèxic. Es posà en contacte amb la comunitat d’exiliats i tingué un paper important en el retorn d’intel·lectuals catalans, com ara el pintor i escriptor Josep Bartolí Guiu (1910-1995), o l’arquitecte i pintor, Antoni Peyrí Macià, nét de Francesc Macià. Però cal destacar-ne la relació que establí amb la família Bartra-Murià, doncs, de fet, Jaume Canyameres fou clau per l’arribada d’Agustí Batra i Anna Murià a Terrassa.
La vida com a polític en actiu de Jaume Canyameres comença l’any 1979, amb el nomenament com a regidor d’Hisenda i Comunicació del primer Ajuntament democràtic de Terrassa, càrrec que ocupà fins al 1986. Arribà al càrrec de la mà de Centristes de Catalunya-UCD. Entre 1993 i 1995 fou secretari del Síndic de Greuges de Catalunya. De 1995 a 1999, tornà a exercir de polític en qualitat de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa, com a independent. També relacionat amb l’activitat pública i l’interès comú, Jaume Canyameres impulsà la creació de Promocions Industrials Terrassa (PROINTESA), de la qual en fou secretari. El 2009 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi i el 2012 rebé la Medalla d’Honor de la ciutat de Terrassa.
