L’Arxiu comarcal ha posat a disposició de la ciutadania un nou fons i un catàleg exhaustiu dels processos de batllia entre 1600 i 1819, quan ja es va instaurar el jutjat de primera instància de Terrassa. Més de 200 anys de crònica negra de Terrassa protagonitzats per bruixes, bandolers, assassinats, robatoris i altres successos. Terrassa era un lloc de jurisdicció reial i, en nom del rei, el batlle administrava la justícia, regulava l’ordre públic, presidia el consell municipal, recaptavaels tributs i les rendes reials, entre altres funcions. Per això la comarca disposa d’aquest Fons de processos de batllia que comprèn en total 360 capses i ocupa gairebé 40 metres de prestatgeria. El Consell Comarcal participa de la gestió de l’Arxiu Comarcal juntament amb l’Ajuntament de Terrassa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El fons de la Batllia Reial de Terrassa és una font d’informació bàsica per conèixer les relacions socioeconòmiques d’època medieval i moderna, reflectides en els compromisos i els conflictes que es dirimien a la cort del batlle. Els processos ofereixen testimonis directes dels conflictes reals, de la vida quotidiana, els costums, les relacions personals, familiars i institucionals i d’altres aspectes. Aquests documents es poden consultar en línia en format electrònic i els seus originals a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
Entre tots els documents destaquen dues temàtiques que han generat molt interès: els processos relacionats amb la bruixeria i els processos relacionats amb el bandolerisme. Es pot consultar, per exemple, processos contra dones acusades de bruixeria, i homes que les apedregaven o insultaven: el procés contra Joana Parés, la Marianna la Tafanera, contra Joan Rocha lo Capblanc, etc. Pel que fa als casos relacionats amb bandolers, s’hi poden trobar processos concrets contra bandolers i fins i tot un document de Crida ordenant que una persona reconegui diàriament els boscos del terme i s’organitzi gent armada si no torna o si troba lladres, per tal de combatre la delinqüència dels bandolers que s’amaguen als boscos. També es pot consultar l’expedient sobre la detenció de Salvador Castellar segons les ordres contra bandolers i escorcolls d’amagatalls, entre d’altres curiositats.
Els documents ens informen també de la disciplina del mercat i les fires, les obres particulars i públiques, l’aprofitament de boscos i pastures, els camins, les fonts, basses i canals d’aigua, la caça, la salubritat, el control de les epidèmies, així com de qüestions d’ordre públic, com la regulació dels jocs, les festes, les armes, la moralitat, la participació en hosts i cavalcades, la recaptació de tributs reials i, en general, de tots els àmbits de l’administració i la societat local.
El gruix de la documentació conservada correspon a l’administració de justícia i en gran part fa referència a conflictes econòmics. Els expedients processals i els llibres de cort són les úniques sèries conservades amb continuïtat i força integritat. Els llibres de cort (i els registres del període borbònic) contenen majoritàriament actuacions derivades de la funció judicial i tenen la funció de fer constar el compliment de les resolucions de l’administració de justícia: empares, fermes de dret, dipòsits, requestes, reclams, comissions rogatòries, penyores, treves, arbitratges, denúncies, sentències i compareixences. Podem destacar també l’enregistrament de les crides, manaments de caràcter públic que afecten una gran varietat d’aspectes de la vida local.
La Batllia Reial de la Vila i el Terme de Terrassa
El batlle era l’autoritat delegada de la potestat reial o baronial i tenia funcions governatives, administratives i judicials. Terrassa era un lloc de jurisdicció reial i, en nom del rei, el batlle administrava la justícia, regulava l’ordre públic, presidia el consell municipal, recaptavaels tributs i les rendes reials, entre altres funcions.
Des del s. IX el territori conegut pel nom de castrum Terracie depenia dels comtes de Barcelona i era administrat pels castlans, que regien el castell i el territori per infeudació. Els reis de la corona catalanoaragonesa van continuar posseint el domini sobre Terrassa com a successors dels comtes de Barcelona.
L’any 1180 trobem documentada la cort del batlle i el 1242, per disposició del rei Jaume I, la batllia terrassenca esdevingué l’única instància capacitada per jutjar les causes suscitades entre els habitants de la vila i el terme.
