El Consell Comarcal i les empreses subministradores d’aigua que operen al Vallès Occidental han presentat les diferents fórmules acordades amb els municipis vallesans per fer front a la pobresa energètica. Aquestes actuacions estan pensades per evitar talls de subministraments a famílies vulnerables i per posar en marxa un fons social que permeti lluitar contra la pobresa energètica. Aquest fons de solidaritat ajuda a finançar l’aigua a unitats familiars amb dificultats econòmiques i vol ajudar les famílies a superar la situació de risc en la que es troben.
Aquest és el resultat del treball engegat fa mesos des del Consell Comarcal, per encàrrec del Consell d’alcaldes i alcaldesses, que s’ha vehiculat a través de la Taula de pobresa energètica. Les diferents empreses subministradores han signat acords amb els ajuntaments per tal d’establir els circuits d’actuació en casos de vulnerabilitat energètica i acords per a poder assumir el deute econòmic de les famílies que no poden fer front a la despesa del servei. En cada cas les companyies han consensuat amb els ajuntaments la millor fórmula pel municipi.
A la presentació d’aquest matí hi ha assistit Ignasi Giménez, President del Consell Comarcal del Vallès Occidental; Pol Altayó, conseller de Benestar Social del Consell Comarcal del Vallès Occidental; Francesc Mayné , director general de Sorea; Joan Cristià, director general del Grup CASSA; Josep Lluís Armenter, director general de Mina, Aigües de Terrassa i Nuria Latorre, directora de Clients d’Aigües de Barcelona.
El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha agraït “el compromís de les empreses subministradores d’aigua i la predisposició per treballar conjuntament en un fons social, tot i que encara no hi hagi un reglament desenvolupat per la Generalitat en aquest sentit”. “A partir d’ara, cap família en situació de vulnerabilitat acreditada per Serveis Socials se li tallarà l’aigua i aquest és un dret que hem aconseguit entre les empreses concessionàries i l’administració”, ha afegit Giménez.
Per la seva banda, el conseller comarcal de Benestar Social, Pol Altayó, ha remarcat que “ens agradaria que altres empreses subministradores, com les de la llum i les del gas també es puguin incorporar en aquest compromís social. I val a dir que fins ara no hem trobat predisposició ni resposta”. En aquest sentit, el president Ignasi Giménez ha afirmat que “ens sentim còmodes des dels municipis treballant amb empreses que tenen un compromís social i potser ens hem de replantejar les relacions amb les empreses que estan operant als pobles i ciutats de la comarca i que no tenen aquest compromís”.
La Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica preveu que les companyies subministradores no realitzaran cap tall sense l’informe d’exclusió residencial sol·licitat prèviament als serveis socials municipals. Aquesta mateixa llei també preveu, al seu article 6, la creació d’un fons social. Des del Consell d’alcaldes i alcaldesses s’ha insistit en diverses ocasions en la necessitat de treballar pel compliment dels diferents articles per poder fer una aplicació real de la mateixa.
Amb tot, l’1 de març de 2016 es va constituir la Taula comarcal de treball sobre pobresa energètica d’acord amb el mandat del Consell d’alcaldes i alcaldesses, amb l’objectiu d’implementar la ILP 24/2015. En el marc d’aquesta taula, el Consell Comarcal va reclamar a les empreses subministradores la constitució d’un fons de solidaritat. Aquest fons va destinat a liquidar el deute generat pels impagaments de factures en matèria d’energia; en compliment de l’article 6.3 de la llei 24/2015, que assenyala que les companyies han de donar ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial.
Companyies compromeses amb les famílies més vulnerables
El director del Grup CASSA, Joan Cristià, ha assegurat que “l’atenció a les persones amb risc d’exclusió social ha format part de l’ADN del Grup CASSA, amb anterioritat de l’aprovació de la Llei 24/15”. En els 4 municipis que gestiona el Grup CASSA al Vallès Occidental (Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze del Vallès) té constituïts diversos fons socials, amb un import total que ascendeix a 142.500 euros. A més, en coordinació amb els Ajuntaments, han establerts protocols d’actuació en casos de risc d’exclusió social. “Estem satisfets perquè el que fèiem voluntàriament és ara un dret per a les persones”.
Per la seva banda, des de SOREA, el seu director general Francesc Mayné, ha afirmat que “hem d’aconseguir entre tots que l’aigua no sigui un factor d’exclusió social a Catalunya” i ha assegurat que la signatura dels acords amb els 8 ajuntaments dels municipis on actuen “és un pas important i transcendent ja que estem parlant d’un servei absolutament bàsic per les persones”. En aquest cas, els anys 2015 i 2016 SOREA ha destinat més de 120.000 euros al fons social, que han beneficiat a 700 famílies de 8 municipis.
Des de Mina, Aigües de Terrassa es preveu arribar a més de 1.100 famílies a finals de 2016. En aquest cas ja s’han destinat 175.000 euros als municipis on es té la concessió del servei. El seu director general, Josep Lluís Armenter, ha destacat que “a banda de l’acord amb la ciutat de Terrassa que ja fa més anys que està en marxa, aquest 2016 hem signat convenis amb Viladecavalls, Rellinars, Ullastrell i Matadepera”.
La directora de clients d’Aigües de Barcelona, Núria Latorre, ha explicat que “aquesta actuació és una qüestió de compromís ja que estem assegurant que ningú, per motius econòmics, es pugui quedar sense servei d’aigua”. En aquest cas, s’han establert diferents mesures en coordinació amb els ajuntaments en tres eixos: el fons de solidaritat, la tarifa social i solucions individualitzades per a qualsevol família que pugui tenir una dificultat.
