Buscador per paraules clau
07 abril 2025

Les migracions impulsen el creixement demogràfic del Vallès Occidental, que supera els 960.000 habitants

Segons el darrer informe de població de l’Observatori del Consell Comarcal, la comarca va créixer en 11.007 persones durant l’any 2023 fins arribar als  960.033 habitants a data d’1 de gener de 2024, segons les últimes dades del Cens de població anual de l'INE. L’increment de població de l'1,16%, ha estat lleugerament superior al registrat el 2022 (+1,12%) i molt per sobre del d'ara fa dos anys (+0,10%).

Tot i que aquest percentatge se situa per sota de la mitjana catalana (+1,40%), supera el d’altres comarques barcelonines com el Bages (+1,14%), el Maresme (+1,11%), el Berguedà (+1,08%), el Vallès Oriental (+1,07%) i el Baix Llobregat (+0,98%).

A nivell municipal, divuit localitats van augmentat la seva població. En termes relatius destaquen els increments a Palau-solità i Plegamans (+2,11%), Rubí (+1,86%), Sant Llorenç Savall (+1,86%) i Sabadell (+1,65%), tots ells per sobre de la mitjana comarcal i catalana. Per contra, cinc municipis perden població: Viladecavalls (-0,05%), Rellinars (-0,22%), Matadepera (-0,28%), Sant Quirze del Vallès (-0,39%) i Gallifa (-6,95%).

El Vallès Occidental destaca entre els comarques menys envellides de Catalunya, tot i que amb diferències entre municipis

L’estructura de la població comarcal reflecteix l’avanç progressiu de l’envelliment demogràfic, amb una piràmide d’edats que té una base estreta i un cim ample. Actualment, prop del 18% de la població ha superat els 65 anys, i el 16,2% és menor de 16 anys. Dues de cada tres persones residents a la comarca  es troben en edats actives, entre 16 i 64 anys.

L’índex d’envelliment de la comarca és de 111, és a dir, hi ha 111 persones amb 65 anys i més per cada 100 menors de 16 anys. Aquest valor situa el Vallès Occidental entre les comarques menys envellides de Catalunya, només per darrere de la Segarra (106,9) i el Gironès (92,9), i molt per sota de la mitjana catalana (131,6).

Existeixen diferències notables en l’estructura poblacional dels municipis. Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall presenten una població més  envellida, mentre que municipis com Sant Cugat del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac i altres localitats mostren estructures demogràfiques relativament més joves.

Un creixement de la població basat en els migracions

El creixement de la població comarcal depèn exclusivament de les migracions, ja que des de 2020 el saldo natural registra valors negatius. L’any 2023, el Vallès Occidental va registrar un saldo natural negatiu (-391) amb xifres similars a les de l’any anterior (-393).

El 2023 es van produir 6.604 naixements, un 5,1% menys que l’any anterior, representant el valor més baix de la sèrie històrica comarcal. Paral·lelament, es van registrar 6.995 defuncions, un 4,8% menys que l’any anterior, però un 2,8% superior a les del 2019.

Pel que fa a les migracions, la immigració ha tornat a la dinàmica ascendent prèvia a la pandèmia mentre que les sortides s’han reduït, resultant en una migració neta amb taxes elevades. Els fluxos de migració internacional són actualment el factor determinant del creixement demogràfic comarcal.

A nivell municipal, 19 localitats han registrat un creixement migratori positiu, especialment elevat a Vacarisses, Sant Llorenç Savall i Rellinars, amb xifres superiors al 15 per mil. També Sant Cugat del Vallès, Rubí, Castellar del Vallès, Viladecavalls i les capitals Sabadell i Terrassa presenten valors per sobre de la mitjana comarcal.

Una població cada vegada més diversa

Com posa en relleu l’informe, la població del Vallès Occidental és cada cop més heterogènia: una de cada tres persones residents ha nascut fora de Catalunya. El pes de les persones nascudes a l’estranger s’ha multiplicat per sis en passar de poc més d’un 3% l’any 2000 al 18% actual.

La població amb nacionalitat estrangera al Vallès Occidental és de 122.896 persones l’any 2024, representant el 12,8% del total de residents, proporció inferior a la catalana (18%). Els col·lectius més nombrosos són els originaris d’Amèrica del Sud (29%), que per primer cop superen la població africana (27,5%), seguits dels nacionals de països de la Unió Europea (16%).

Tornar

Comparteix la pàgina

Facebooktwitterlinkedinmail