Durant la jornada, amb gairebé un centenar de persones assistents del sector empresarial, formatiu, administració i entitats, es va reconèixer l’impuls del talent i les vocacions industrials, posant el focus en casos d’èxit empresarial on la innovació, el creixement, la transformació industrial, la digitalització o la sostenibilitat, han anat de la mà del millor talent, motor clau per al desenvolupament industrial dels nostres temps.
La jornada va començar amb un minut de silenci en solidaritat a les víctimes dels aigüats al País Valencià i Castella la Manxa, donant suport a tots els ens locals i entitats afectades en la gestió directa d’aquesta crisi provocada per la DANA.
Tot seguit, la benvinguda institucional va anar a càrrec de Sergi Artigas, director d’estratègia en Innovació i Transferència de LEITAT, que va fer un repàs cronològic de les revolucions socioeconòmiques que ens han precedit des de la fundació del centre, posant sobre la taula les eines tecnològiques que hem tingut a l’abast i l’ús que n’hem fet a nivell empresarial i social. A continuació, Xavier Garcés, Conseller Comarcal d’Impuls Econòmic, va dedicar unes paraules d’agraïment i suport a les trobades empresarials que ajuden a enfortir el sector.
Per entrar en matèria de talent, la professora i investigadora en metal·lúrgia, Dra. Núria Salan, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia durant 8 anys, va oferir una brillant exposició amb unes pinzellades sobre la història dels avenços tecnològics, on molt sovint de dones científiques que han estat silenciades, les “Femme Talent”, el despertar de les vocacions industrials i tecnològiques a partir del talent dels més joves, exemplificant-ho amb projectes que han guanyat edicions del 4YFN. Salán va presentar el decàleg de l’emprenedoria i va compartir alguns casos de l’aprenentatge a partir d’errors en grans descobertes d’invents mundials com el Post-it, els Raigs X o la Dinamita, entre altres). Salán va reivindicar: “Emprendre és un verd dinàmic. Les imatges de talent que veiem a Google es relacionen amb una bombeta de filament – obsoleta- i homes amb corbata. On són les dones?”. L’enginyera Salán concloïa amb la idea que la sort no és més que la suma d’experiència, formació i oportunitats.
La part central de la jornada la van ocupar les 3 taules rodones moderades per representants de les 3 patronals de la comarca on es van compartir casos d’èxit empresarial amb la seva gestió del talent.
A la primera taula de “Talent i Vocacions Industrials” moderada per Montse Vilanova, Secretària General de CIESC, Estela Sánchez, Directora General de Dicomol, va defensar els programes de FP Dual i l’anticipació per a despertar el talent dels més joves amb les vocacions de treball manual industrial: “Han de tocar el metall. La formació professional no és una segona opció, és una altra!” i va compartir activitats de divulgació que realitzen amb dones industrials. Nacho Cabeza, Responsable Àrea selecció de Moventia RRHH, per la seva part, també va llançar el repte d’orientar i reorientar el talent dels joves: “Ens fem grans. Som una generació d’oficis, quan ens jubilem hem de cobrir aquestes vacants amb joves. I els hem de preparar. Però tenim un repte demogràfic a nivell europeu”. Moventia realitzen estades d’alumnes a taller i acollida de professorat. Al seu torn, Josep Senar, Director de persones de Digi Proces, va parlar de lideratges 360º i de projecte de matriu del talent 9box, explicant que “El talent jove busca projectes. Hem de crear referents. Estar on ells estan, treballar les noves eines digitals i social media que són el seu dia a dia”.
A la segona taula, dedicada a les “Fusions i el Creixement Empresarial”, moderada per Montse Argemí, vicepresidenta de PIMEC Vallès Occidental, va posar en relleu les dades positives del sector empresarial de la comarca, on el debat va prendre un to reinvindicatiu. Àngels Secanella, Founder & CEO de Tortillas Nagual, que facturen 2M Euros en un mercat molt competitiu amb altres marques a les grans cadenes de supermercat trobant noves línies i perfils de consumidor, va apuntar els desajustaments entre unes empreses i les altres en el tracte econòmic d’inversió reclamant “les ajudes a l’hora de la veritat no arriben” i va apuntar a la lentitud burocràtica i de gestió, sovint difícil d’assumir per a microempreses de 30 treballadors.
Secanella va donar valor a la tasca d’ajut de PIMEC per a unificar la informació i fer més portable les finances amb formació competencial. Jaume Nicolàs, CEO Insercad Electrònica, un emprenedor que va començar de zero sol i compta amb un equip eminentment femení, veu moltes dificultats empresarials per tirar endavant. Aquí reconeix el valor d’unir-se a Tecnoflex per a assumir més reptes, i compartir la gestió d’exportació ’“on els clients acaben sent col·laboradors. L’administració hauria d’anar a l’uníson amb la realitat empresarial”, demanava al debat.
La darrera taula rodona, dedicada a la “Transició Ecològica i Sostenibilitat Empresarial” va reunir a l’escenari, amb moderació de Josep Casas, director d’energia i sostenibilitat a la Patronal Cecot, dos casos empresarials compromesos amb la sostenibilitat, on s’ha implementat i integrat en els seus processos per al reciclatge de material, com a Hercal Diggers, i on ha estat la raó de fer i de ser en la filosofia d’empresa, com a Mohes Iberica. Així, Miguel Àngel Pérez, Gerent d’Hercal Diggers, des del convenciment: “amb la sostenibilitat com a convicció” va presentar el projecte de reciclatge de grava de la demolició sense impropis, llims i argiles que ara els serveix com a paviment. Un clar exemple de racionalització dels recursos naturals, que suposa estalvi econòmic i mediambiental. “A Londres hi ha 20 plantes com aquesta, aquí només una, la nostra”. Pérez també va recordar una normativa de l’Agència de Residus de Catalunya: “El 5% d’obra nova s’ha de fer amb material reciclat”. En el seu torn de presentació, Eduard Lax, health and safety environment manager, va parlar d’eficiència energètica amb l’exemple d’estalvi d’aigua aconseguit a Mohes fent un exercici d’ajust i canvis, de les inversions en sostenibilitat en l’àrea de la producció de fàrmacs i de les tendències europees de certificació “zero waste emisions” tot un repte per assolir quan tota la vida humana i animal genera CO2. Una taula sobre rentabilitat de la sostenibilitat, construcció circular, i reptes i oportunitats per al negoci, reconeguent que “Europa va per davant i ens queda molt per a fer”.
Un joc interactiu amb el públic va ser la cirereta final de l’acte. Sota el títol “L’industrial de l’any”, el quiz plantejava 10 preguntes i 4 possibles respostes, per tal de conèixer i compartir història del passat i del present industrial de la comarca del Vallès Occidental. Xifres, marques, orígens, etc, amb obsequis per a les persones millor classificades.
