El març de 2022 es va presentar el Pla d’Acció del Comerç, l’Artesania i la Moda 2022-2025 i es va aprovar la Memòria Preliminar de l’Avantprojecte de llei per a regular determinats aspectes del lliurament dels productes adquirits a distància. La normativa, que encara es troba en procés de preparació i incorpora especialment orientacions obligatòries per a municipis de més de 50.000 habitants, haurà de servir per donar resposta a problemes com la sobrecàrrega que la distribució física del comerç en línia genera en les vies públiques o les molèsties ocasionades per magatzems i punts de distribució de productes instal·lats en zones residencials i operatius 24 hores al dia.
L’advocat especialista en Dret del Comerç de Manubens Advocats, Carles Fábrega, va presentar amb detall els aspectes més rellevants que contempla la Llei segons l’Avantprojecte i que els ajuntaments hauran d’anar treballant: delimitació de les àrees de distribució d’últim tram, planificar espais per a magatzems que ordenin la distribució al comerç i a consumidors finals per minimitzar el trànsit de vehicles, ajustar horaris a les condicions dels espais i criteris locals o regular i incentivar la implantació de punts de recollida de mercaderies (click&collect), entre altres. Tot plegat amb la finalitat de reduir l’impacte en el medi ambient.
Adrián Guerricagoitia, de l’Institut Cerdà, va presentar l’estudi “Alternatives de gestió de la Distribució Urbana de Mercaderies-Comerç: solucions davant l’increment de la distribució última milla”, elaborat amb el suport de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona (més informació). La definició d’un seguit de variables ha servit per determinar diferents perfils de municipis que poden integrar de manera prioritària unes o altres solucions.
Amb la presentació d’experiències dels Ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i Ripollet es va posar èmfasi en la implementació de solucions d’ecologística en marxa, posant en valor la necessitat d’establir relacions amb urbanisme, amb la mobilitat sostenible i, especialment, la importància d’implicar l’economia social i implicada en el territori en aquest espai d’acció. El debat obert al final de la sessió va demostrar la complexitat del tema i l’interès en compartir espais de treball conjunt per avançar en bones pràctiques i procediments adequats.
