D’acord amb els resultats provisionals, Gallifa ha registrat la participació més elevada (77,60%), seguida de Rellinars (58,90%). No obstant això, en aquests dos municipis és on més ha caigut la participació respecte de les eleccions anteriors (Gallifa, 16,51 punts menys; Rellinars, -17,27), juntament amb Ullastrell (-16,42). A banda dels municipis petits, la participació s’ha situat per sobre de la mitjana a 12 municipis, mentre que els vuits restants se situen per sota, entre els quals es troben les dues capitals de comarca, Terrassa (50,86%) i Sabadell (50,34%). Rubí ha registrat la participació més baixa de tota la comarca (40,06%).
Respecte de les eleccions del 2019, la mobilització de l’electorat ha disminuït de manera generalitzada, amb independència de la grandària municipal. Encara que els petits municipis registren els majors descensos, també trobem municipis grans i mitjans amb caigudes superiors a 10 punts, com Sabadell (-12,21), Sant Cugat del Vallès (-12,19), Sant Quirze del Vallès (-10,83%) i Castellar del Vallès (-10,70). Per últim, amb caigudes més moderades destacarien Ripollet (-7,98), Montcada i Reixac (-7,96), Polinyà (-6,72) i Badia del Vallès (-5,94).
El PSC ha estat el partit més votat al Vallès Occidental, amb prop del 30% dels vots. ERC queda en segona posició, amb el 13%
El PSC-CP ha estat el partit més votat al Vallès Occidental, amb 106.702 vots, el 29,71% del total de vots emesos. ERC-AM ha quedat en segona posició, amb 46.913 vots (13,06%) i Junts-CM en tercera, amb 36.614 (10,20%). Completarien el rànquing comarcal ECP–Confluència (26.678; 7,43%), VOX (27.177; 7,57%), TxT (26.732; 7,56%), PP (24.009; 6,69%) i CUP-AMUNT (20.425; 5,69%). Aquestes nou formacions polítiques apleguen prop del 90% dels vots emesos. En les eleccions d’enguany vint formacions polítiques diferents han aconseguit un regidor o regidora a la comarca. El PSC–CP ha estat el partit que n’ha obtingut un major nombre, 124 de 405, seguit d’ERC-AM (87), Junts–CM (46), ECP-Confluència (35), VOX (25), PP (19), CUP-AMUNT (13) i Ara Pacte Local (13).
Respecte a les eleccions anteriors, el PSC-CM, principal força política a la comarca, ha aconseguit millorar els seus resultats, amb un increment de 4,86 punts. Entre els partits amb més representació, VOX ha estat el que més ha incrementat la xifra de votants en termes relatius, amb 5,95 punts més que ara fa quatre anys, juntament amb el PP (+3,35). Per la seva banda, ECP-Confluència presenta resultats similars, amb un increment molt moderat (+0,35). Per contra, la resta empitjoren resultats, sent Ciutadans el partit que perd més suport, amb 8,17 punts menys que al 2019, seguit d’ERC-AM (-5,95 ), CUP-AMUNT (-1,07) i Junts-CM (-0,29). Val a dir que les variacions en els resultats també depenen dels partits que configuren les candidatures a escala comarcal.
El PSC ha estat el partit més votat en deu dels vint-i-tres municipis de la comarca i ERC obté la primera posició en cinc
El PSC-CP ha estat primera força política en deu municipis, segona força en cinc i tercera en quatre. ERC-AM, segona candidatura amb més vots i regidories a la comarca, ha estat el partit més votat a cinc municipis, ocupa la segona posició en nou i tercera en un. Junts-CM ha estat el partit guanyador a dos municipis, obté la segona posició a cinc i se situa en tercer lloc en altres dos. En el cas de VOX, que ha estat el quart partit amb més vots a la comarca, no aconsegueix ser primera o segona força política a cap municipi, tot i que s’ha situat en tercera posició en cinc. ECP-Confluència ha estat primera força en dos municipis, segona en dos i tercera en altres dos, mentre que la candidatura d’Ara Pacte Local ha estat el partit més votat a un municipi, segona o tercera força en dos. Per últim, trobem candidatures que només es presenten en un municipi i se situen com a primera força, com SOM-HI a Matadepera, G.I.R a Rellinars i TxT a Terrassa.
