L’informe interactiu està dividit en sis apartats principals, tots ells relacionats amb algun aspecte cabdal de l’accés i la permanència en el mercat laboral, com el nivell d’estudis, les característiques de la població afiliada i l’aturada, quins patrons laborals reprodueixen les desigualtats entre sexes o quines són les diferències en les condicions laborals.
Es mostra l’evidència empírica disponible sobre les desigualtats estructurals del mercat laboral, que es poden observar en les diferències salarials, la forta segregació horitzontal i vertical, la major presència de les dones en el treball temporal i a temps parcial, els desequilibris en els tipus d’ensenyaments o en una major taxa de risc de pobresa. A més, en funció de les dades disponibles, s’aplica la perspectiva interseccional per tal de mostrar com afecten les característiques personals i demogràfiques en el mercat laboral, com l’edat o la nacionalitat.
Un dels trets més destacats relacionat amb el nivell formatiu és que, tant en el global de la comarca com a la majoria dels municipis, hi ha una major proporció de dones amb estudis superiors assolits, tot i que s’observen diferències significatives entre municipis. El 34,7% de les dones amb més de 15 anys a la comarca tenen assolit un nivell de formació superior, una xifra més de dos punts superior a la dels homes. També s’analitza el desequilibri entre l’elecció del tipus d’estudis, tant a batxillerat, com a les universitats i als cicles formatius, aquells ensenyaments que estan relacionats amb els coneixements d’STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) tenen una menor proporció de matrícules de dones.
L’apartat sobre els patrons d’activitat laboral destaca la menor participació de les dones en el mercat de treball, tenint en compte que la taxa d’ocupació de les dones és set punts més baixa que la dels homes. En consideraren la població desocupada, el pes del col·lectiu femení sense feina remunerada (taxa d’atur) és gairebé 4 punts superior. A més, s’observen diferències entre els dos sexes en relació amb els règims de cotització a la Seguretat Social. En el de treball autònom, les dones representen només el 36,1% de les persones afiliades, mentre que en el Règim Especial de treballadors/ores de la Llar són el 97,2% del total.
Una manifestació de la desigualtat laboral és la segregació horitzontal d’activitats econòmiques desenvolupades majoritàriament per dones o per homes. Tot i que la major part de les persones afiliades a la comarca ho estan en el sector dels serveis, per a les dones representa el 87,2% de les afiliades, mentre que en els homes el 67,9%. Per contra, els homes tenen un major pes a la indústria i a la construcció, amb aproximadament 10 punts més que les dones en ambdós sectors.
En relació amb les condicions laborals, s’analitza la bretxa salarial de gènere, tant la total com en funció de diverses característiques personals i del mercat laboral, com també les diferències entre l’afiliació, la contractació i la bretxa salarial segons temporalitat i tipus de jornada. Malgrat la disminució de la diferència salarial en els darrers anys, les dones continuen tenint un sou de més de 6 mil euros anual inferior i la bretxa salarial se situa en el 19,4%. Les diferències salarials són majors a major edat, les dones més grans de 54 anys guanyen un 31,7% menys que els homes de la mateixa franja d’edat i les joves menors de 35 anys guanyen un 6,1% menys.
Segons nivell educatiu, els homes amb ensenyaments universitaris de 2n cicle i superiors tenen un sou un 30% més elevat que les dones amb la mateixa formació. També s’han analitzat les diferències entre dones de diferents nacionalitats, les dones amb nacionalitat estrangera guanyen un 24,6% menys que les espanyoles. Quant a la temporalitat i la jornada, el col·lectiu femení destaca per tenir un major pes en les afililiacions de caràcter temporal, i especialment, en les jornades parcials, on 7 de cada 10 persones afiliades en aquest tipus de jornada són dones.
L’apartat que tracta sobre la població desocupada té en compte el temps que la persona es troba en situació d’atur, com també l’edat i el nivell formatiu. El col·lectiu femení destaca per tenir un pes més elevat en l’atur de molt llarga durada: el 37,5% del total de dones desocupades fa més de 2 anys que no treballen, enfront del 29,5% del total d’homes en atur. Les dones joves presenten una menor proporció d’atur respecte dels homes, en canvi a mesura que avança l’edat aquesta proporció s’incrementa fins a arribar al 62,7% de dones aturades en la franja de més de 60 anys.
En el darrer apartat s’analitzen diversos factors que tenen relació amb les condicions de vida, com les pensions, les prestacions per desocupació i la població en risc de pobresa. Quant a les pensions contributives, l’únic tipus que les dones tenen un import superior als homes és el de viudetat, ja que és la contribució dels marits la que es té en compte pel càlcul. En les pensions per jubilació, la bretxa arriba al 42,8%, amb una diferència mensual de 620 euros. Aquest desequilibri és major quan s’ha treballat per compte d’altri que en el treball autònom, amb gairebé 700 euros al mes de diferència entre sexes. També s’observen aquestes diferències estructurals en el nivell de cobertura de les prestacions per desocupació de la població femenina desocupada, el 56,5% de les dones aturades són beneficiàries d’una prestació per desocupació, més de nou punts per sota de la masculina (65,9%).
Per acabar, el 14,3% de les dones en edat activa a la comarca es troben en situació de risc de pobresa i es manté en el mateix valor que dos anys enrere. Respecte a la taxa dels homes s’observa una diferència d’un punt percentual, que es manté estable en els darrers cinc anys. Si tenim en compte la nacionalitat del col·lectiu femení, observem que la taxa de risc de pobresa de les dones amb nacionalitat estrangera (42,6%) és 32 punts superiors a la de l’espanyola (10,4%).
Les dades analitzades constaten la posició de desigualtat de les dones en mercat de treball: menor salari, major pes en l’atur registrat, pitjors condicions contractuals, major durada de l’atur, discriminacions per raó d’edat i, en conseqüència major risc de pobresa i d’exclusió social.
