Evolució interanual positiva en l’ocupació assalariada i lleuger descens del nombre d’empreses
- A partir del juny del mateix any s’inicià una tendència favorable en l’ocupació que ha permès recuperar, i fins i tot superar, el nivell previ a la pandèmia, de tal manera que actualment hi ha un 3,6% més de llocs de treball. Tanmateix, la xifra d’empreses es manté per sota del nivell prepandèmic (1.633 menys que al desembre de 2019) i queda lluny de la que hi havia abans de la crisi del 2008.
- L’ocupació va créixer trimestralment un 1,6% a la comarca, el que representa 5.525 llocs de treball més respecte del setembre de 2022. L’increment de llocs de treball es va produir tant en el treball assalariat (+1,6%; +5.255) com en l’autònom, tot i que més moderadament (+0,4%; +270).
- Respecte de l’any anterior, creix el treball assalariat (+2,9%; +9.745), però cau el treball autònom (-2,1%; -1.315). En total, hi ha 8.434 llocs de treball més (+2,1%) que al desembre de 2021.
- El teixit empresarial tanca l’any amb 25.356 empreses, després de créixer aquest trimestre un 0,8% (201 més). Tot i així, hi ha 77 empreses menys que al desembre de 2021.
Creixement trimestral de l’ocupació en la majoria de sectors econòmics
- Durant el quart trimestre del 2022 l’ocupació ha crescut en pràcticament tot els sectors, tot i que ho ha fet de manera més intensa en les activitats d’Administració pública (+6%) i Educació i recerca (+4,8%), amb 970 i 1.180 llocs de treball més. Aquests dos sectors concentren el 4,2% i el 6,3% de la força de treball de la comarca, respectivament.
- L’ocupació també ha registrat un increment trimestral important -superior al 2%- al Comerç, hostaleria i turisme (+2,5%; +1.545), que aplega el 15,8% dels llocs de treball, seguit d’Edició Cultura i Lleure (+2,4%; +635) i Salut (+2,1%; +570). La resta registren augments en l’ocupació més moderats.
- Per contra, sectors rellevants a la comarca presenten una dinàmica trimestral desfavorable, amb una pèrdua de llocs de treball, com ara les activitats vinculades a les TIC (-4,3%; -565), Tèxtil-Química (-1,1%; -230) i Agroindústria (-1,1%; -80).
Un de cada tres nous llocs de treball són del sector del comerç, distribució i logística i un de cada quatre de la indústria
- Respecte l’any anterior, els sectors que incrementen més l’ocupació han estat Serveis socials (+4,2%; +330), Distribució i Logística (+3,5%; +1.783), Construcció (+3,2%; +1.276) i Educació i recerca (+6,3%;+765). D’altre banda, Serveis financers – juntament amb les activitats TIC i indústries extractives, tot i que en una mesura menor- perden llocs de treball. En el cas dels serveis financers, la disminució ha estat del 5,5%, el que suposa 513 llocs de treball menys.
- En considerar la contribució sectorial al creixement de l’ocupació s’observa que un terç dels nous llocs de treball corresponen al Comerç, hostaleria i turisme i Distribució i logística, mentre que un de cada quatre (25%) a les activitats industrials (Agroindústria, Extractives, Tèxtil – Química, Metall, Automoció i Altres manufactureres). Aquelles activitats més relacionades amb el sector públic (Administració pública, Educació i recerca, Salut i Serveis Socials) hi contribueixen amb un 20%.
- Pel que fa al teixit empresarial, tot i l’increment registrat l’últim trimestre, la comarca finalitza 2022 amb 77 empreses menys que l’any anterior, com a resultat del tancament d’empreses en sectors com Comerç, hostaleria i turisme, Distribució i logística, Metall, Automoció i Edició, cultura i lleure.
La recuperació de l’ocupació desprès de la pandèmia ha estat molt heterogènia sectorialment
- En aquest període de recuperació de l’ocupació, no tots els sectors han evolucionat igual. Les activitats que han experimentat un creixement més intens de l’ocupació han estat aquelles vinculades amb el sector públic, com Administració pública (+12,8%;+1.932), Salut (+11,1%;+2.273), Serveis socials (+9,9%;+740) i Educació i recerca (+3,2%;+794). Aquests quatre sectors sumen 6.240 nous llocs de treball.
- Amb un creixement per sobre de la mitjana, també destaquen Energia, aigua i residus (+31,3%;+903 ), Serveis a les empreses (+7,6%; +3.023), Distribució i logística (+7,1%; +3.508) i Construcció (+7,0%;+2.714)
- Per contra, entre els sectors on més ha disminuït l’ocupació destaquen els Serveis financers (-9,3%; – 905) i l’Automoció (-7,6%; -880) seguits de les TIC (-2,4%;-312) i Comerç, hostaleria i turisme (-2%; -1.335).
El Vallès Occidental tanca el 2022 amb una baixada trimestral de l’atur de l’1,9% i se situa en les 45.718 persones desocupades
- Encara que la desocupació continua disminuint – al desembre del 2022 hi havia 1.387 persones desocupades menys que l’any anterior i 3.815 menys que al desembre del 2019 – fins a mínim històrics, el pes de l’atur de llarga durada continua sent elevat, amb xifres superiors al 40%. Val a dir que la proporció de persones amb més de 12 mesos a l’atur s’ha reduït en comparar amb l’any anterior.
- Al desembre de 2022 Una de cada tres persones desocupades (33,4%) té més de 55 anys i una de cada cinc (26%) entre 45 i 54 anys. El col·lectiu de persones desocupades amb més de 45 anys ha anat guanyant pes els darrers anys: si abans del 2015 la proporció se situava per sota del 50%, actualment frega el 60%.
L’any 2022, 11.325 persones es van veure afectades per EROs, un 17,2% menys que l’any anterior
- L’any 2022 es van registrar 217 expedients, amb 11.325 persones afectades. En comparar amb l’any anterior, la xifra de persones afectades és un 17,2% inferior, el que representa 2.355 persones afectades menys. D’acord amb la tipologia de les mesures adoptades, el gruix de les persones afectades van ser per expedients de suspensió (84%; 9.517), seguit de les extincions de contracte, ja sigui per acomiadament o jubilació anticipada, que acumulen un total de 950 a la comarca, el 8,4%. Finalment, les reduccions de la jornada laboral n’apleguen el 7,6% (858 persones).
- Sectorialment, la Indústria manufacturera concentra prop del 80% de les persones afectades l’any 2022 (el 78,5%; un total de 8.885 persones). Altres seccions amb una afectació important corresponen al sector serveis, com ara el Comerç a l’engròs i el detall (6,8%; 770), les Activitats professionals i tècniques (4,6%; 521), el Transport i emmagatzematge (4,4%; 499), Activitats administratives i auxiliars (3%; 344) i Hostaleria (1,5%; 168).
- Les mesures de regulació d’ocupació incideixen d’una manera molt més intensa en les activitats industrials que no pas les del serveis, tenint en compte que en el teixit productiu comarcal la indústria aplega el X% de les empreses i el X% de les persones assalariades.
Els municipis amb un major pes de la indústria, principals afectats pels procediments de regulació d’ocupació
- En considerar la distribució territorial de les persones afectades cal tenir en compte dos elements: per una banda, el nombre i pes del treball assalariat que té el municipi en el conjunt de la comarca i, per una altra, la pròpia composició sectorial del teixit productiu del municipi i, en concret, de la indústria donat que és el sector que presenta una major incidència dels procediments de regulació d’ocupació.
- En efecte, els municipis on la indústria té un major pes concentren el gruix de la força de treball assalariada afectada o bé presenten una incidència relativa superior. Són els casos de Castellbisbal i Sentmenat, on la indústria representa el 52,1% i el 60,6% del treball assalariat, i apleguen el 16,8% i el 14,2% de les persones afectades (molt per sobre del pes que tenen en l’estructura productiva comarcal). També, tot i que en menor mesura, de Polinyà, Viladecavalls i Palau-solità i Plegamans.
La contractació laboral al 2022 cau un 0,4% respecte de l’any anterior
En el conjunt de 2022, la contractació acumulada és de en 287.508 contractes, dels quals el 38,8% han estat indefinits i el 61,2%, temporals. En comparació amb 2021, la contractació ha disminuït un 0,4% (1.286 menys), malgrat l’increment que ha registrat la contractació indefinida (+151,8; +67.252).
Per modalitats, els contractes indefinits ordinaris signats entre gener i desembre registren un fort increment (+216,6%; 59.799 més). Les conversions en indefinits també augmenten força (+43,1%; 7.078 més). Pel que fa a les modalitats temporals destaca, en termes relatius, la davallada de la contractació d’obra i servei (-79,5%; 71.245 menys).
Quant a la contractació indefinida de fixos discontinus, la xifra acumulada s’han multiplicat per 8,9 respecte de l’any anterior, passant de 1.913 en 2021 a 17.081 en 2022. En proporció, els fixos discontinus suposen entorn del 15,3% de la contractació indefinida, més del triple que ara fa un any (4,3%). En paral·lel, la jornada a temps parcial continua perdent pes en la contractació, tant indefinida com temporal.
- La cobertura del sistema de protecció de prestacions per desocupació se situa en el 60,5%, similar al registrat el semestre anterior (60,7%) i, aproximadament, quatre punts per sota de la mitjana provincial (64,4%).
- A 31 de desembre de 2022 estaven vigents a la comarca 27.641 prestacions per desocupació, el que suposa un increment del 2% respecte a les que hi havia al semestre anterior (27.104, el juny de 2022).
- El nivell de cobertura de les prestacions per desocupació a la comarca presenta xifres més similars a les prèvies a l’esclat de la pandèmia, període en què les regulacions legislatives dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació van afectar la dinàmica de l’ocupació i l’atur, impactant de manera directa sobre el sistema de prestacions. Tanmateix, els darrers valors queden molt lluny dels registrats abans de la crisi de 2008 i durant la primera fase d’aquesta, quan el nivell de cobertura se situava per sobre del 70%.
- A escala municipal, 5 dels 23 municipis del Vallès Occidental estan per sota de la mitjana de cobertura comarcal (60,5%), entre ells les dues capitals, Sabadell (57,9%) i Terrassa (55,6%).
- El 34,6% de les persones desocupades reben una prestació contributiva (incloses les d’ERTO), el 26,5% prestacions de caràcter assistencial i el 2,8% són persones beneficiàries del programa de renda activa d’inserció.
- El nivell de cobertura de les prestacions per a la població femenina desocupada se situa en el 56,5%, més de nou punts percentuals per sota de la cobertura de la masculina (65,9%). Es registren 11.585 dones aturades que no reben.