En les darreres dècades s’ha incrementat la pobresa infantil a la gran majoria de societats avançades i aquest fet està causant una profunda preocupació per les conseqüències que pot comportar. Per això és molt rellevant saber fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars amb nens i nenes.
Per mostrar la situació de vulnerabilitat d’aquest col·lectiu l’informe adopta una mirada quantitativa i ha enfocat el tractament de les dades des de dues vessants: una descriptiva amb dades demogràfiques, educatives i de l’àmbit dels drets socials, per conèixer l’estat de la comarca en les dimensions que intervenen en el procés d’exclusió social i, l’altra, amb correlacions estadístiques entre factors d’exclusió, per analitzar quines dinàmiques poden conduir a aquesta exclusió. D’aquesta manera, fa una fotografia dels principals eixos de desigualtat i, a la vegada, realitza una aproximació a com aquests poden influir en el risc de pobresa infantil.
Les xifres ens mostren que a la nostra comarca, com a la majoria dels països desenvolupats, la pobresa té rostre d’infant
Segons l’INE, en 2020 la taxa de risc de pobresa per a la població menor de 18 anys se situa en el 20,3%, el que representa al voltant dels 38.000 infants i adolescents en situació de vulnerabilitat econòmica. En canvi, el risc de pobresa d’entre els 18 i els 64 anys és del 13,8%, i encara és inferior la taxa de persones de 65 anys i més, del 7%. La incidència del risc de pobresa a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya és superior a la del Vallès Occidental a tots els trams d’edat.
L’informe mostra com l’exclusió social es distribueix de manera molt desigual entre municipis del mateix àmbit territorial. En concret, la diferència de la taxa de risc de pobresa entre els municipis del Vallès Occidental és de 22 punts percentuals, el que registra la taxa més elevada arriba a gairebé 30% dels infants i adolescents en vulnerabilitat econòmica i el que presenta la més baixa, al voltant del 7%.
Els resultats de la cerca dels factors d’exclusió indiquen que existeix una correlació positiva entre el risc de pobresa i els indicadors seleccionats com a eixos de desigualtat de la població infantil i adolescent. És a dir, es constata que els municipis amb més atencions de l’EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), els que tenen més alumnes amb necessitats de suport educatiu o els que presenten una taxa baixa d’escolarització dels 0 als 2 anys tenen més probabilitats de presentar nivells més elevats de risc de pobresa infantil i adolescent.
La població infantil i adolescent del Vallès Occidental es reduirà al voltant d’un 11% en la pròxima dècada, tot i ser una de les comarques més rejovenides de la demarcació de Barcelona
El 2021 hi havia 185.693 infants i adolescents al Vallès Occidental, el que representa el 19,8% del total de la població. Aquesta xifra situa la comarca com a una de les més rejovenides de la província de Barcelona, amb dos punts per sobre del conjunt de Catalunya (17,8%). Tot i això, a la comarca, com la majoria de les societats occidentals s’enfronta a una pèrdua de població infantil, tant en nombres absoluts com en el pes que representen sobre el total de la població.
En aquest sentit, les projeccions de població de l’Idescat apunten que la població menor de 18 anys passarà de 186 mil l’any 2021 a 166 mil el 2030, el que representa una reducció del 10,7% en deu anys. Aquesta davallada suposarà una disminució de més de tres punts en el pes que té aquest grup respecte de la població total (d’un 19,8% a un 16,5%).
En aquest informe també s’ha tingut en compte la perspectiva interseccional, és a dir, analitzar altres eixos de desigualtat que se superposen i creen situacions de discriminació especifiques, a partir de les dades disponibles en l’àmbit comarcal i municipal. Per exemple, s’ha posat en relleu la variable de la nacionalitat, atès que un 12% de la població menor de 18 anys de la comarca té nacionalitat estrangera; o la diversitat funcional, ja que el 7,1% dels infants i adolescents menors de 16 anys del Vallès Occidental tenen algun tipus de discapacitat.
4 de cada 10 infants entre els 0 i 2 anys de la comarca estan matriculats a educació infantil de primer cicle. D’aquests, gairebé la meitat ho està en centres de titularitat privada
Segons l’informe, la pobresa construeix una frontera que separa l’èxit i el fracàs escolar, la inclusió i l’exclusió. Per aquest motiu, s’ha posat èmfasi en la segregació escolar des de l’òptica de la titularitat dels centres educatius, com a factor de desigualtat extern a l’alumnat; però també d’altres relacionats amb les característiques personals i familiars, com la nacionalitat o les necessitats de suport educatiu.
A la comarca, en el curs 2021-2022, el 65,4% de l’alumnat estava matriculat a un centre de titularitat pública, mentre que el 34,6% ho estava en un de privat. En el cas del 13,2% d’alumnat amb nacionalitat estrangera, observem que el 10,5% està matriculat a centres educatius públics, mentre que només el 2,7% ho està en privats. També s’ha de tenir en compte que hi ha variacions significatives entre els diferents municipis de la comarca, quant a nivell de la matriculació en funció del tipus de titularitat com del pes de l’alumnat amb nacionalitat estrangera. Per exemple, la proporció d’alumnat estranger varia des d’un 18%, la més elevada, fins a l’1,1%, la més baixa.
S’ha volgut destacar l’assistència a l’educació infantil de primer cicle -0 i 2 anys-, ja que pot reduir l’efecte de determinades situacions de precarietat socioeconòmica i socioeducativa familiar. La taxa d’escolaritat dels infants menors de 3 anys al Vallès Occidental se situa al voltant del 40%. És important destacar la diferència de matriculacions entre els municipis de la comarca: el que té la taxa més alta supera el 70% d’escolarització i el que registra la més baixa, se situa per sota del 25%. Però el problema radica en la desigualtat d’accés: el 22,5% dels infants de 0 a 2 anys estaven matriculats a centres públics en el curs 2021-2022, mentre que el 17,2% ho estava en privats.
A la comarca hi ha un 18,5% d’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i d’aquests, 7 de cada 10 estan matriculats a un centre educatiu públic. Aquestes necessitats poden estar derivades per diferents factors, sigui per altes capacitats, pels diversos tipus de discapacitat, per trastorns mentals o d’aprenentatge o per desavantatges educatius, com incorporació tardana o situacions socioeconòmiques socialment desfavorides.
Els municipis amb les taxes de pobresa més elevades tenen una incidència d’atencions de l’EAIA molt superior als que tenen baixes proporcions de població infantil en risc de pobresa
La perspectiva social adoptada en aquest informe es basa principalment en les dades de l’àrea de Drets Socials del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Per una banda, les concessions dels ajuts individuals de menjador que gestiona el Consell Comarcal i, per l’altra, les atencions de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), que ofereix serveis d’atenció a infants i adolescents i a llurs famílies de la comarca que es troben en situacions de risc de desemparament o en situació de desemparament.
Amb les dades de la incidència dels ajuts de menjador es pot fer una aproximació de l’alumnat que es troba en situació de risc de privació monetària, ja que un dels criteris per a la seva concessió és tenir una renda familiar inferior a llindar de risc de pobresa establert per la Generalitat de Catalunya. Els resultats ens indiquen que més d’una cinquena part de l’alumnat de la comarca (22,8%) conviu en famílies que es troben en risc de vulnerabilitat econòmica. Aquesta taxa d’incidència continua augmentant de manera progressiva en els darrers anys.
L’EAIA del Vallès Occidental que actua a 21 municipis de la comarca, aproximadament la meitat de la població comarcal –els municipis de Sabadell i Terrassa tenen els seus propis equips-, va atendre un total de 915 infants i adolescents durant l’any 2021. Per poder comparar les atencions entre els municipis d’actuació, s’ha calculat el nombre d’infants i adolescents atesos per l’EAIA del Vallès Occidental per cada 1.000 infants i adolescents residents al municipi. La ràtio comarcal se situa en 9,5 persones ateses per cada 1.000 residents. Per la situació d’una econòmica inestable en la majoria de les persones ateses a l’EAIA, la relació més intensa entre factors d’exclusió que s’ha analitzat en aquest informe és la de la incidència de les atencions amb la taxa de risc de pobresa. És un col·lectiu que es troba en una situació de desigualtat i desavantatge en els diferents àmbits de la seva vida.
Des de l’EAIA del Vallès Occidentals’ha constatat l’augment del nombre d’adolescents migrats sense referents familiars a partir del 2016. Amb l’esclat de la pandèmia va haver-hi una menor arribada de joves, però aquesta reducció també és deguda al fet que els serveis i recursos que atenen a aquest col·lectiu poden haver empitjorat: trasllat dels pisos a altres municipis o la necessitat de romandre amb més de 18 anys.
L’informe posa el focus en els perfils de població infantil i adolescent associats a la vulnerabilitat social per conscienciar i teixir complicitat en la lluita contra les desigualtats que afecten la infància i adolescència
En les conclusions del document es posen en relleu les limitacions notables de la cerca de fonts de dades d’aquesta franja d’edat i la necessitat de recollir i sistematitzar d’una manera més acurada les dades sobre l’impacte de la pobresa en el benestar subjectiu i objectiu infantil i adolescent, per tal de conèixer en profunditat l’estat d’aquest col·lectiu a la comarca.
En un moment d’elevats riscos socials es fa urgent augmentar la capacitat de resiliència i de prevenció cap a situacions d’exclusió social greus i/o cronificades en el col·lectiu de la infància i l’adolescència. Per aquest motiu, l’informe analitza la realitat de la població més jove en situació de vulnerabilitat i tracta les dades des d’un punt de vista socioeconòmic i geogràfic, perquè a més d’atorgar visibilitat al col·lectiu d’infants i adolescents que es troben en risc o directament en exclusió social, també aporta informació clau per diagnosticar zones específiques d’exclusió social i així, poder millorar l’avaluació i orientació del disseny de les polítiques que afecten la infància i adolescència.
Podeu consultar l’informe complet aquí.
També us podeu descarregar la infografia aquí.
