La majoria de les persones afiliades al Règim Especial de la Llar són dones, mentre que l’emprenedoria està liderada, en gran part, pels homes
A la comarca, gairebé totes les persones afiliades al Règim Especial d’Empleats/ades de la Llar són dones (96,4%), mentre que, la representació de treballadores sobre el total de l’afiliació és inferior a la meitat (45,1%), similar al Règim General (45,9%). La diferència més rellevant se situa en el Règim Especial de Treballadors/ores Autònoms/ònomes, on existeix una desigualtat per gènere en l’activitat emprenedora, amb el 35,3% d’afiliades, una distància de més de 60 punts percentuals respecte del règim de la llar.
Les desigualtats de gènere es tornen a evidenciar en l’atur i la precarietat de l’ocupació: el 63,5% de les persones en atur de llarga durada són dones i 6 de cada 10 contractes a jornada parcial són formalitzats pel col·lectiu femení
El col·lectiu femení es veu infrarepresentat en la majoria de tipus de contractació i sobrerepresentat quan s’observa la població desocupada. Per exemple, la taxa d’atur femenina al juny de 2022 se situava en el 12,10%, quatre punts superiors als homes (7,84%).
Una de les variables que expliquen la situació de les dones en el mercat de treball és el nivell formatiu. De manera general, les dones sense estudis pateixen en major proporció atur (72,9%) i formalitzen menys contractes que els seus homòlegs masculins, només el 37,9% de les persones sense estudis que van signar contractes durant els primers mesos d’enguany eren dones (taula 2).
L’edat més avançada també és una característica personal que discrimina en el mercat laboral. Aquesta desigualtat és més acusada per al col·lectiu femení, vist que 6 de cada 10 persones en atur amb 50 anys o més són dones. En canvi, només el 46,9% de la població desocupada menor de 25 anys és femenina.
En relació amb el tipus de contracte formalitzat no hi ha diferències quan són temporals (49,4%); tanmateix, la contractació indefinida femenina se situa en el 44%. També s’observen diferències en la tipologia de jornada, ja que 4 de cada 10 contractes a jornada completa són signats per dones (41%), mentre que quan es tracta de jornada parcial és a l’inrevés: el 60,1% els han formalitzat persones del col·lectiu femení.
Un altre dels factors que generen una elevada vulnerabilitat és el temps d’estada sense treballar i, en aquest sentit, el col·lectiu femení és el que pateix en major mesura aquesta problemàtica, atès que el 63,5% de les persones amb atur de llarga durada, és a dir, que fa més d’un any que no treballen, són dones.
Les activitats econòmiques amb més dones assalariades estan relacionades amb els serveis i les cures, mentre que les que tenen una major proporció d’homes pertanyen a la indústria o la construcció
Una altra manifestació de la desigualtat laboral és la distribució de les persones desocupades en les diferents branques d’activitat. En el cas del mercat de treball, aquesta segregació horitzontal es detecta en observar si existeixen activitats econòmiques desenvolupades majoritàriament per dones o per homes.
Les activitats econòmiques amb més persones afiliades a la comarca són el Comerç al detall i el Comerç a l’engròs, amb el 10,1% i el 8,7% de les persones afiliades, respectivament. A continuació, se situen les Activitats sanitàries, l’Educació i els Serveis de menjar i beguda, amb aproximadament el 5% del total. Per una banda, totes pertanyen al sector dels serveis i, per l’altra, 3 de les 5 activitats amb més persones treballadores tenen més d’un 60% de dones afiliades: el Comerç al detall, les Activitats sanitàries i l’Educació.
Si tenim en compte les activitats més feminitzades al Vallès Occidental, observem que 13 de les 15 activitats amb més dones afiliades són del sector dels serveis i en major nombre d’aquelles que treballen directament amb la ciutadania (gràfic 1). Aquestes ocupacions acostumen a estar relacionades amb la cura, com per exemple les Activitats sanitàries, les Activitats de serveis socials o l’Educació.
Com també es mostra en el Règim Especial de la Llar, en les Activitats de la llar que donen ocupació a personal domèstic del Règim General pràcticament el total de persones afiliades són dones (96,2%). A continuació, la segona activitat amb un major pes de dones afiliades és la Indústria del cuir i del calçat, amb un 87,1% de treballadores. Tot i pertànyer al sector de la indústria, altament masculinitzat, s’ha de tenir en compte que tant en aquest tipus d’indústria com en la Confecció de peces de vestir (69,4%), estan arrelades tradicionalment a l’ocupació femenina.
La major part de les activitats econòmiques amb un menor pes de dones assalariades pertanyen al sector de la indústria i estan relacionades amb el metall o la fusta (gràfic 2). Tanmateix, les dues amb una proporció més baixa d’ocupació femenina -per sota del 10%- són del sector de la construcció: la Construcció d’obres d’enginyeria civil (7,5%) i les Activitats especialitzades en construcció (10,3%).
A diferència de les activitats del sector dels serveis amb un pes relatiu més elevat de dones que treballaven directament amb el consumidor/a o amb la ciutadania, les de serveis que tenen una menor proporció de treballadores estan relacionades amb l’empresa: el Transport terrestre, transport per canonades (12,3%), les Activitats de seguretat i investigació (14,5%) i les Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus (17,9%).
De manera que continuen existint ocupacions clarament masculinitzades, que acostumen a tenir un salari més elevat i d’altres feminitzades, amb un fort element de precarització en les condicions laborals. A conseqüència de les menors cotitzacions i retribucions de les dones i per les seves trajectòries, generalment discontínues, l’import i la cobertura de les prestacions per desocupació i de les pensions seran menors que entre els homes.
Les dones continuen guanyant un 19,4% menys que els homes, el que representa al voltant dels 6.100 euros a l’any menys
D’acord amb l’Informe de Salaris del Vallès Occidental, el salari mitjà dels homes de la comarca en 2020 va ser de 31.497 euros a l’any–últimes dades disponibles- i el de les dones de 25.381 €/any, el que suposa una diferència salarial entre homes i dones de gairebé del 20%, al voltant dels 7 punts menys que en 2016. S’ha de tenir en compte que, com en l’atur i en la contractació, les diferències salarials per sexe també varien en funció de les característiques de les persones assalariades, així com del lloc de treball i tipus de relació laboral.
Les diferències salarials són majors a major edat tinguin les persones treballadores. Així, les dones més grans de 54 anys guanyen un 31,7% menys que els homes de la mateixa franja d’edat i les joves menors de 35 anys guanyen un 6,1% menys (taula 3). També s’observa una bretxa salarial generacional, ja que el grup d’edat més avançada presenta sous mitjans més elevats als dos sexes. Malgrat que, a les dones els perjudica més l’edat, atès que les de més de 54 anys tenen un sou inferior a les de la franja d’entre 35 a 54 anys; mentre que en el cas dels homes la situació és a l’inrevés.
Encara que la bretxa salarial també és major entre la població de nacionalitat espanyola (21%) que de l’estrangera (17,8%), la diferència més rellevant la trobem quan s’analitzen els sous de les dones d’ambdues nacionalitats. Les espanyoles guanyen 25.840 euros a l’any, mentre que, les de nacionalitat estrangera se situen en els 19.485 €/any, un 24,6% menys.
La jornada laboral completa (12,8%) i el tipus de contracte indefinit (21,8%) també registren unes bretxes salarials superiors. Mentre que, la jornada parcial té una diferència molt menor (5,5%) i la contractació temporal és una de les dues variables on les dones tenen un salari més elevat, un 6,2% més, però l’import és més baix que en els indefinits.
Si tenim en compte el grup professional, observem que a totes les categories els homes cobren més que les dones, especialment en el grup d’Oficials i especialistes, amb una bretxa del 30,2% -caracteritzat per l’elevat grau de masculinització- i en el de persones Llicenciades, enginyeries i alta direcció amb el sou masculí un 28,2% més elevat. La diferència en euros anuals del primer grup és de gairebé 7.000 euros, mentre que el segon és de més de 19.000. Ara bé, la categoria d’Auxiliars administratius i subalterns, més feminitzada, presenta la menor diferència entre sexes (16%).
Finalment, es mostren les diferències de sou per sector d’activitat i observem que en les Activitats professionals i administratives la bretxa s’eleva fins al 34,2%, mentre que les menors diferències les trobem en la Construcció (6,5%), sector amb predomini masculí. En el Transport i Hostaleria les dones tenen els sous lleugerament més elevats que els homes.
Tots els indicadors observats confirmen la posició de desigualtat de les dones en mercat de treball actual: menor salari, major pes en l’atur registrat, pitjors condicions contractuals, major durada de l’atur, discriminacions per raó d’edat i, en conseqüència major risc de pobresa i d’exclusió social.
Per aquest motiu, l’Agenda 2030 de les Nacions Unides incorpora en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com un repte global la igualtat de gènere per a posar fi a totes les formes de discriminació (ODS 5) i dins de l’ODS 8 de treball digne i creixement econòmic, una fita específica sobre la igualtat de remuneració entre dones i homes per treball d’igual valor. Així doncs, les desigualtats entre dones i homes en el mercat laboral és una realitat a abordar per a la millora de les nostres societats.
Podeu accedir a la nota completa de l’Observatori comarcal en aquest enllaç.
