El 2016 els responsables del departament d’innovació de la companyia gallega van implementar un canvi de model en la restauració a les seves pròpies instal·lacions, anomenat “menjador 360°”. Ubicat a la seu d’Inditex, a la localitat d’Arteixo, el de Zara va ser el primer a servir 1.600 menús diaris saludables i sostenibles i va donar el tret de sortida a una iniciativa que ja s’ha estès a la resta de restaurants de la seu. Allà es serveixen més de 4.400 menús al dia, és a dir, 900.000 àpats l’any, seguint un model que recentment s’ha començat a implantar a la planta de Bershka, a Tordera i Palafolls, a la regió metropolitana de Barcelona.
Diversos productors locals de la regió metropolitana de Barcelona, representants de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal del Vallès Occidental, convidats i acompanyats per una part de l’equip del PEMB s’han desplaçat a Galícia amb l’objectiu de conèixer de ben a prop el projecte. Durant la visita, el personal d’Inditex els ha mostrat les instal·lacions a la planta d’Arteixo, concretament les entranyes del menjador, la cuina, el rebost, la zona de neteja… i fins i tot un dels horts. La finalitat era entendre què és i com funciona un menjador 360°.
Objectiu: 99% d’horta ecològica
El model proposat per l’empresa gallega vol, per una banda, aconseguir una reducció de l’impacte sobre els recursos naturals i promoure una alimentació sana i responsable i, per l’altra, apostar per la producció local i les varietats autòctones, així com pels productes ecològics. Aquesta és precisament una de les principals fites dels impulsors de la iniciativa: “La nostra previsió per l’any passat era tenir un 20% d’horta ecològica. Com va ser un mal estiu, ens vam quedar en un 16-17%, però aquest 2022 volem que sigui del 25% i, en un termini de 4 o 5 anys, arribar al 99%”, explica Pablo Gómez durant la visita a l’Horta Millarada, a pocs quilòmetres de la planta d’Inditex. Allà ens rep Gustavo, un dels 70 productors locals que abasteixen els menjadors corporatius des de fa més de sis anys. Amb poc més de dues hectàrees de terreny, els ven tomàquets, carabasses, moniatos i patates, entre les 80 espècies que se serveixen als restaurants. Li suposa entre un 30 i un 40% de les seves vendes i s’ha associat amb sis productors més de la zona per optimitzar esforços i recursos. A més a més, cada dijous es van alternant vuit dels productors locals per plantar la seva parada al mercat setmanal on venen els seus productes als treballadors de l’empresa.
Servir productes locals, fer un bon ús dels recursos i matèries primeres, impulsar l’economia circular buscant arribar al residu zero i fomentar els bons hàbits alimentaris. Són algunes de les línies d’actuació d’Inditex per fer possible la seva proposta. Ara bé, la pregunta amb la qual sempre s’acaben topant és la mateixa: és car ser sostenible? L’equip d’innovació i infraestructures de la companyia de moda ha aconseguit demostrar que, tant a curt com a llarg termini, la sostenibilitat de la restauració col·lectiva surt més rendible. I per a mostra, un botó. Només en fer el canvi dels envasos de plàstic a vidre per als pícnics que preparen ja s’han estalviat més de 60.000€ el primer any. A més, tenen un dels 5 menjadors més rendibles del món per a Sodexo, l’empresa que els gestiona.
Alimentació, salut i emergència climàtica
Fa anys que el PEMB dona impuls a projectes d’alimentació sostenible i de proximitat i ara es materialitzarà en una de les missions que formarà part del nou pla estratègic metropolità de Barcelona, el Compromís Metropolità 2030. “La qüestió alimentària és un eix clau en la lluita contra el canvi climàtic i per nosaltres focalitzar el que és estratègic en el sector ha estat un dels factors que hem treballat de manera més intensa en els darrers anys”, assegurava el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet durant la presentació que va fer el responsable de Sodexo a Barcelona el 2019. Aquest model d’Inditex és un exemple més de bones pràctiques del que es pot fer des de la restauració col·lectiva i reproduïble a altres espais com hospitals, centres de recerca o centres educatius, per contribuir a mitigar el canvi climàtic i millorar la salut i benestar de les persones.
